Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Planisferi

Un mapa del món a la projecció tripel de Winkel ,



una projecció de mapes de baix error adoptada per la National Geographic Society per als mapes de referència
Blue Marble Next Generation de la NASA, un conjunt d'imatges de satèl·lit sense núvols

Un planisferi o mapa del món és un mapa de la major part o tota la superfície de la Terra . Els mapes del món, per la seva escala, han de tractar el problema de la projecció . Els mapes representats en dues dimensions per necessitat distorsionen la visualització de la superfície tridimensional de la Terra. Tot i que això és cert per a qualsevol mapa, aquestes distorsions arriben als extrems en un mapa del món. S'han desenvolupat moltes tècniques per presentar mapes del món que aborden diversos objectius tècnics i estètics.[1]

L'elaboració d'un mapa del món requereix un coneixement global de la Terra, els seus oceans i els seus continents. Des de la prehistòria fins a l' Edat Mitjana, la creació d'un mapa del món precís hauria estat impossible perquè menys de la meitat de les costes de la Terra i només una petita part dels seus interiors continentals eren conegudes per qualsevol cultura. Amb l'exploració que va començar durant el Renaixement europeu, el coneixement de la superfície de la Terra es va acumular ràpidament, de manera que la majoria de les costes del món havien estat cartografiades, almenys aproximadament, a mitjans del segle XVIII i els interiors continentals al segle XX.

Els mapes del món se centren generalment en trets polítics o en trets físics. Els mapes polítics posen l'accent en els límits territorials i els assentaments humans. Els mapes físics mostren característiques geogràfiques com ara muntanyes, tipus de sòl o ús del sòl . Els mapes geològics mostren no només la superfície, sinó les característiques de la roca subjacent, les falles i les estructures del subsòl. Els mapes coroplètics utilitzen la tonalitat i la intensitat del color per contrastar les diferències entre regions, com ara les estadístiques demogràfiques o econòmiques.

Projeccions cartogràfiques

Tots els mapes del món es basen en una de les diverses projeccions cartogràfiques o mètodes per representar un globus en un avió. Totes les projeccions distorsionen les característiques geogràfiques, les distàncies i les direccions d'alguna manera. Les diferents projeccions cartogràfiques que s'han desenvolupat proporcionen diferents maneres d'equilibrar la precisió i la distorsió inevitable inherent a l'elaboració de mapes del món.


Potser la projecció més coneguda és la Projecció de Mercator, dissenyada originalment com a carta nàutica .

Mapes temàtics

Un mapa temàtic mostra informació geogràfica sobre un o alguns temes enfocats. Aquests mapes "poden retratar aspectes físics, socials, polítics, culturals, econòmics, sociològics, agrícoles o qualsevol altre d'una ciutat, estat, regió, nació o continent".[2]

Mapes històrics

Els primers mapes del món cobreixen representacions del món des de l' Edat del Ferro fins a l' Edat dels Descobriments i l'aparició de la geografia moderna durant el primer període modern . Els mapes antics proporcionen informació sobre llocs que es coneixien en temps passats, així com la base filosòfica i cultural del mapa, que sovint eren molt diferents de la cartografia moderna. Els mapes són un mitjà pel qual els científics distribueixen les seves idees i les transmeten a les generacions futures .[3]

Referències

  1. American Cartographic Association's Committee on Map Projections. Choosing a World Map. Falls Church: American Congress on Surveying and Mapping, 1988, p. 1–2. 
  2. Thematic Maps Arxivat 7 September 2012 a Wayback Machine. Map Collection & Cartographic Information Services Unit. University Library, University of Washington. Accessed 27 December 2009.
  3. «History of maps and cartography». emporia.edu. Arxivat de l'original el 9 July 2011. [Consulta: 17 octubre 2007].

Bibliografia

Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya