|
Prvoslav Vujčić
Prvoslav Vujčić (alfabet ciríl·lic serbi Првослав Вујчић, AFI /př̩ʋoslaʋ ʋûːjtʃitɕ/; nascut el 20 de juliol de 1960) és un escriptor, poeta, traductor, columnista i aforista canadenc d'origen serbi.[1] Ha estat descrit com un dels escriptors més destacats d'origen serbi.[2][3][4] BiografiaVujčić va néixer el 20 de juliol de 1960 a la ciutat de Požarevac, en aquella època part de Iugoslàvia, avui a la regió meridional i oriental de Sèrbia, fill de Jefrem i Nadežda, i fou a Požarevac on va completar la seva educació primària.[5] En 1975, Vujčić va guanyar el premi Zmaj (concedit anualment per l'Associació d'Escriptors de Sèrbia pel millor llibre de l'any) per la seva col·lecció de poesia titulada Pesnik i Pesma - el premi va ser presentat per Desanka Maksimović.[6] En 1977, va visitar Canadà i els Estats Units per primera cop, on va conèixer una de les seves influències literàries, Charles Bukowski. Vujčić tllavors va llegir i va presentar la seva poesia amb Bukowski en gira durant catorze dies el 1977.[7] Vujčić va completar el seu matura i es va graduar al gymnasium de Požarevac in 1979. la fi dels anys 1970 i principis dels vuitanta, va ser el líder de la secció de Požarevac dels Grobari, el grup de partidaris del Partizan de Belgrad.[4] En 1983, Vujčić va escriure un llibre de poesia titulat Razmišljanja jednog leša ("Reflexions d'un cadàver") que fou prohibit pel govern comunista a Iugoslàvia per ordre d'un tribunal el 1983.[8] El 1984, Vujčić va ser empresonat a Tuzla durant set dies (pels seus escrits i crítiques al règim comunista de Iugoslàvia) on va escriure el seu segon llibre de poesia anomenat Kastriranje vetra ("Castració del vent") que també va ser prohibit pel govern comunista.[9][10][11] El gener de 1987, Vujčić es va traslladar al Canadà.[12] A l'arribada al Canadà, va ajudar a recaptar fons per a la construcció de la Catedral de Sant Sava a Belgrad i el monument a Živojin Mišić a Mionica.[4] El 28 de juny de 1989, Vujčić va ajudar a organitzar la cerimònia commemorativa del 600 aniversari de la batalla de Kosovo Polje a tot Canadà.[4] La Gaseta del Canadà va escriure sobre Vujčić i els seus començaments al Canadà en una edició de 1989[7] El 1992, va fundar el clug de futbol United Serbs FC per al qual ell i Mike Stojanović va jugar quan era petit, Vujčić jugava al futbol en les categories juvenils del FK Železničar Požarevac).[13] Durant aquest període, Vujčić va ser un col·laborador de la revista sèrbia Pogledi. El 1999, va ser un dels organitzadors de les manifestacions de Toronto contra el bombardeig de Sèrbia and Montenegro. Pel que fa a la diàspora sèrbia, les manifestacions van durar només 78 dies a Toronto.[14] Vujčić és membre de l'Associació d'Escriptors de Sèrbia, la Legió Reial Canadenca, l'Associació Canadenca de Periodistes, la Societat Literària Sèrbia, l'Associació d'Escriptors de la República Srpska i l'Associació Internacional d'Escriptors[15] El 2007, l'Associació Internacional d'Escriptors[4] el va nomenar Ambaixador de Poesia dels Estats Units.[4][6] També és membre honorífic de l'Associació Canadenca Sèrbia Desanka Maksimović. Vujčić apareix al llibre Moždana veza sa Srbijom, 100 dragulja srpskog rasejanja (Connexió cerebral amb Sèrbia, 100 joies de la diàspora sèrbia) per Radivoje Petrović, PhD. El llibre presenta el "cent serbis més coneguts en tota la diàspora serbia del món".[16] També va aparèixer a la portada del llibre del Ministeri de Diàspora de la República de Sèrbia anomenat U čast pisaca iz rasejanja / En honor dels escriptors de la diàspora en què els crítics literaris Miodrag Perišić i Čedomir Mirković deien que "Vujčić és un dels més significatius poetes i dissidents serbis vius."[14] És fundador del Urban Book Circle del Canadà.[5] Vida personalVujčić té quatre fills.[5] Llibres publicats
Exemples d'aforismes[17]
Referències
Enllaços externsInformation related to Prvoslav Vujčić |
||||||||||||||||||||||
