|
Purins El purí,[1] purins[2] o fems líquids[3] són el producte constituït per una barreja de dejeccions sòlides i líquides i restes de palla, de productes d'alimentació animal i aigua; en quantitats variables generalment amb un contingut d'aigua superior al 85% del pes. S'acostumen a emmagatzemar en fosses de purins (dins del recinte d'una granja) o en basses específiques. Els purins de porc són els més coneguts, ja que, a part de ser un fertilitzant orgànic, poden suposar problemes mediambientals per la seva sobreutilització especialment en regions on la ramaderia intensiva està molt concentrada.[4] Això fa que el seu control estigui regulat per llei a la Unió Europea.[5] Utilització com a fertilitzant orgànic Els fems animals i els purins s'han utilitzat durant segles com un fertilitzant per a l'agricultura, ja que milloren l'estructura del sòl (agregació) i la seva capacitat d'absorció de nutrients i aigua, tornant-se més fèrtil. Els fems animals també fomenten l'activitat microbiana del sòl, que afavoreix l'alliberament de minerals millorant la nutrició de les plantes. A més, contenen nitrogen i altres nutrients que ajuden al creixement de les plantes. Pel que fa al seu ús com a fertilitzant agrícola, 10 metres cúbics de purí de porc d'engreix tenen un contingut en elements fertilitzants d'aproximadament 59 kg de nitrogen, 53 kg de fósfor (P₂O₅) i 36 kg de potassi (K₂O), i un baix contingut en matèria orgànica. Aquesta composició és molt variable, en funció de factors com tipus de bestiar, l'alimentació o la gestió de l'aigua.[6] Normalment els purins s'escampen en els camps utilitzant cisternes de purins. L'adobat amb purins provoca una olor desagradable, a causa d'haver sofert una fermentació anaeròbica, per aquesta raó en algunes zones s'apliquen enterrant-los directament al sòl injectats per reduir l'emanació de males olors.[6] Altres usosEn l'actualitat s'està estudiant el reciclatge dels purins de porc per a diversos usos, entre ells per a l'obtenció de metà o biogàs,[7] per al seu ús com a adob[8] o bé fins i tot depurar-lo per a aprofitar-ne l'aigua residual per a reg,[9] entre altres usos. Problemàtica mediambientalA part del problema de les males olors provocades per l'aplicació dels purins com a fertilitzant, especialment en àrees periurbanes (contaminació odorífera), els purins han esdevingut un problema mediambiental per la seva aplicació en excés com a fertilitzant, especialment en regions on la ramaderia porcina intensiva està molt concentrada, com és el cas d'algunes comarques catalanes.[10]  Només una part dels fertilitzants nitrogenats (en particular els purins) aplicats al sòl són absorbits pels cultius i convertits en matèria vegetal. La resta s'acumulen al sòl o es perden rentats per lixiviació o escorrentia.[11] Taxes d'aplicació altes de fertilitzants que contenen nitrogen en formes solubles en aigua provoquen un augment de l'escorrentia a través de les aigües superficials, així com de la lixiviació cap a les aigües subterrànies.[12][13][14][15] Nivells de nitrats superiors a 10 mg / L (10 ppm) en l'aigua de beguda poden causar la "síndrome del nadó blau" (metahemoglobinèmia adquirida).[16][17] L'eutrofització, és a dir, la proliferació de biomassa a l'aigua deguda a un excés de nutrients en masses d'aigua com rierols, rius, llacunes i llacs suposa problemes mediambientals com ara el descens de la biodiversitat, canvis en la composició i dominància de les espècies i efectes tòxics. Algunes comarques catalanes, com Osona, estan especialment afectades per aquesta problemàtica a causa de l'alta concentració ramadera, amb nivells de nitrats a l'aigua subterrània superiors als permesos per la llei per al consum humà.[18] La concentració mitjana per nitrats a les aigües subterrànies és superior al límit màxim segons la legislació vigent (50 mg/l)[19] a comarques com el Maresme (176,3 mg/l), Osona (75,6 mg/l), l'Alt Penedès (65,5 mg/l), la Segarra (57,8 mg/l), el Tarragonès (57,4 mg/l) i l'Urgell (57,4 mg/l), i excepte en el cas del Maresme, la cabana porcina i bovina incideixen directament, encara que no exclusivament, en aquesta contaminació.[20] Regulació legal de la gestió dels purins.JPG) La problemàtica mediambiental mencionada va fer que, a partir de principis de la dècada de 1990, es comencés a regular des de l'Administració la gestió que es fa de les dejeccions ramaderes, és a dir, els purins i fems produïts a les explotacions ramaderes. El desenvolupament normatiu que afecta la gestió de dites dejeccions és molt ampli, amb múltiples disposicions tant de la Unió Europea, com del govern espanyol i de les comunitats autònomes, i en particular a Catalunya.[21] La regulació afecta àmbits com:
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Purins
|
