Quartet de corda núm. 10 (Xostakóvitx)
El Quartet de corda núm. 10 en la bemoll major, op. 118, fou composta per Dmitri Xostakóvitx del 9 al 20 de juliol de 1964 a Dilizhan, una ciutat balneària d'Armènia. El va dedicar a un dels seus amics més propers, el compositor Mieczysław Weinberg. Té una durada aproximada de 22 minuts. Va ser creat pel Quartet Beethoven el 20 de novembre de 1964 a la Sala Petita del Conservatori de Moscou.[1] EstructuraEs compon de quatre moviments d'estructura clàssica:
HistòriaXostakóvitx va escriure de manera simultània el 1964 dos quartets, el 9è i 10è. En el context «antisionista» del poder soviètic, el Desè Quartet que està dedicat al compositor jueu Mieczysław Weinberg, el seu soci de piano a quatre mans (sobretot en el moment de l'avaluació obligatòria de les simfonies del compositor per un comitè cultural encarregat de fer l'examen), apareix com una resistència al règim.[2] Anàlisi musicalTot i seguir l'estructura clàssica de quatre moviments, el quartet destaca per les tensions profundes que Xostakóvitx hi desenvolupa, essent aquestes un dels elements clau del seu impacte musical.[3] El quartet s'inicia de manera discreta amb un violí solitari que introdueix interrogants musicals. Aquest motiu es respon amb una estructura rítmica obsessiva de tipus anapèstic (curt-curt-llarg), característica de Xostakóvitx. Tot i suggerir un desenvolupament dramàtic amb abundància de material, el compositor sorprèn amb una recapitulació concisa marcada per harmonies inquietants sul ponticello i una resolució aparentment simple.[3] Discografia selectiva
Referències
|