Ral·li raid
El Ral·li raid (conegut també com a Ral·li Cross Country o, simplement, Raid[a]) és una disciplina esportiva motociclista i automobilista fora d'asfalt, consistent en una cursa de llarga distància per tota mena de terreny seguint un itinerari establert prèviament per l'organització, en què s'evidencia la resistència dels participants.[1] Un Raid acostuma a durar de 3 a 15 dies, en el decurs de cadascun dels quals es poden arribar a recórrer fins a 900 km.[2] Entre els Ral·li raid més coneguts hi ha el Ral·li Dakar, el Ral·li dels Faraons, el Ral·li dos Sertões, el Ral·li d'Europa Central, la Baja Aragón, el Raid de l'Himàlaia i la Baja russa Northern Forest.[3] HistòriaEls antecedents dels actuals Ral·lis raid són llunyans. Ja el 1907 es feu una cursa de 12.000 quilòmetres entre París i Pequín. El 1931, Citroën organitzà La Croisière Jaune on dos equips, sortint l'un d'Europa i l'altre de l'orient mitjà, havien de trobar-se a Pequín, travessant deserts i fins i tot l'Himàlaia. El 1968 hi hagué el Ral·li Londres-Sydney, travessant 90 països, i el Londres-Mèxic.[4] El primer Ral·li raid amb un format similar als actuals mai disputat fou el Ral·li Côte-Côte, el desembre de 1976.[5] El 1978, Thierry Sabine creà el París-Dakar, anomenat actualment Ral·li Dakar. Aquest ral·li, el més famós de la història, n'ha originat d'altres com ara el Ral·li dels Faraons, el de l'Atles, el de Tunísia, el de les Gaseles, etc. Actualment, existeix la Copa del Món de Ral·lies Tot Terreny, organitzada per la FIA.[4] Pel que fa a l'evolució tecnològica, tot i que inicialment la navegació era el principal obstacle, i com a guia es comptava només amb un roadbook (llibre de ruta),[6] darrerament els avenços tecnològics han facilitat aquest aspecte, gràcies als aparells GPS. CaracterístiquesEn aquesta mena de curses, els pilots recorren distàncies de milers de quilòmetres travessant regions desèrtiques durant setmanes. Hi ha etapes punt a punt i seccions especials cronometrades. S'hi autoritza l'assistència tècnica, i els pilots disposen d'un equip tècnic que els acompanya en camions. Les reparacions es poden fer durant les etapes, quan el vehicle arriba al final de la secció, abans d'aparcar. Normalment, els participants reben la carta de ruta on s'assenyala els llocs on poden rebre assistència, per tant, no calen mapes. Els equips poden conduir entre 8 i 24 hores depenent de l'etapa, i es permet l'ús del GPS, tot i que ha de subministrar-lo l'organització.[7] Curses pel desertHi ha una modalitat de curses pel desert que, tot i assemblar-se molt al Ral·li raid, en difereixen pel fet de ser de curta durada (un o, a tot estirar, dos dies) i no tenir etapes. Cal recórrer una llarga distància pel desert però no és una cursa contrarellotge, ans de velocitat: els pilots surten alhora i guanya qui arribi abans. Aquesta mena de curses són molt habituals als estats sud-occidentals dels EUA, on hi ha grans extensions de desert, i a Mèxic. La més coneguda és la Baja 1000, que discorre pel desert de la Baixa Califòrnia, però se'n celebren moltes altres. Vehicles i categoriesEls diferents tipus de vehicles que participen en un Ral·li raid s'agrupen en categories o "classes", essent les principals aquestes:
Categoria MotoLa categoria Moto se subdivideix en tres grups:
Les motocicletes més habituals són les KTM i les Yamaha, ja que moltes d'aquestes han acabat en posicions capdavanteres. Les BMW han obtingut també èxits al Ral·li Dakar. Categoria CarLa categoria Car admet vehicles de fins a 3500 kg, i se subdivideix en diversos grups:
Al començament, aquesta mena de competicions eren dominades per vehicles europeus com ara el Renault 4, Land Rover, Range Rover, Mercedes-Benz classe G, Volkswagen Iltis o el Pinzgauer, així com pels japonesos Toyota Land Cruiser. Com a exemples destacats de vehicles de la categoria Car cal esmentar el Mitsubishi Pajero/Montero, el Volkswagen Race Touareg, el Bowler Wildcat 200 i el Nissan Navara. Categoria TruckLa categoria Truck, també coneguda com a "Camions" o "Lorries", es destina a vehicles de més de 3500 kg,[11] i se subdivideix en dos grups: T4 i T5.
Històricament, el grup T4 ha estat compost per vehicles fabricats per Tatra, LIAZ, Kamaz, Hino, MAN, DAF, Mercedes-Benz Unimog, Renault Kerax, SCANIA, IVECO i GINAF. Durant la dècada de 1980, marcada per una forta rivalitat entre DAF i Mercedes-Benz, aparegueren vehicles amb doble motor i 1000 CV (750 kW). Més tard, Tatra i Kamaz varen passar al capdavant de la cursa tecnològica, i d'ençà del 2000 les marques que dominen la categoria són DAF, Tatra, Mercedes-Benz i Kamaz.
Vegeu tambéNotes
Referències
Enllaços externs
|