Rameauïta

Rameauïta
Fórmula química	K₂Ca(H[3]₂O)(H[5]₂O)₄[(UO₂)₆O₆(OH)₄](H[4]₂O)
Epònim	Jacques Rameau (en)
Localitat tipus	Mina Margnac, Compreignac, Alta Viena, Nova Aquitània, França
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GB.05
Dana	5.5.2.1
Heys	7.16.12
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,9458(19) Å; b = 14,3105(19) Å; c = 13,8959(18) Å; β = 118,477(14)°
Grup puntual	m - domàtica
Grup espacial	bb
Color	taronja
Exfoliació	bona
Densitat	5,467 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971-045
Any d'aprovació	1971
Símbol	Rme
Referències	[1]

La rameauïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per Jacques Rameau, prospector francès que va descobrir el jaciment on es va trobar el mineral.

La rameauïta és un òxid de fórmula química K₂Ca(H^[3]₂O)(H^[5]₂O)₄[(UO₂)₆O₆(OH)₄](H^[4]₂O). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1971. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la rameauïta pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.

Va ser descoberta a la mina Margnac, a la localitat de Compreignac, a l'Alta Viena (Nova Aquitània, França). També ha estat descrita en un parell d'indrets de Suïssa i als estats d'Arizona i Nevada, als Estats Units.