|
Raymond Daudel
Raymond Daudel (París, 2 de febrer de 1920 – † Ivry-sur-Seine, 20 de juny de 2006) va ser un químic i físic quàntic francès, pioner, juntament amb Bernard Pullman, un dels pioners de la química quàntica a França.[1] BiografiaEl 1942 es va llicenciar en enginyeria a l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (ESPCI). Després va esdevenir a l'Institut Curie assistent de Irène Joliot-Curie, que en aquell temps era professora de Química a La Sorbona, i Antoine Lacassagne, professor de medicina al Collège de France, conegut per descobrir els efectes carcinogènics de les hormones femenines. Aquests dos supervisors eren codirectors de l'Institut del Radi (actualment part del Institut Curie). El 1944, treballava amb Joliot-Curie i Lacassagne en la recerca sobre l'aplicació d'elements de radi per al tractament de tumors malignes, Raymond Daudel va presentar la tesi doctoral en ciències sobre la separació d'isòtops químics d'elements radioactius mitjançant bombardeig de neutrons. El mateix any va fundar el Centre de Química Teòrica de França (CCTF) per tal de fomentar la investigació científica sobre les aplicacions de la mecànica ondulatòria en la química i en la medicina, amb el suport dels principals científics (Irène Joliot-Curie, Antoine Lacassagne i Louis de Broglie, premi Nobel del 1929 pel descobriment de les ones de matèria). El 1945 va introduir, amb la fisicoquímica francesa Alberte Pullman, la noció d'índex de valència lliure, que estableix la relació entre la densitat dels electrons al voltant dels nuclis i la vida mitjana dels radionúclids i de radioisòtops. El 1954, el CCTF va canviar de nom i esdevenir l'Institut de Mécanique Ondulatoire Appliquée à la Chimie et à la Radioactivité, sota el patrocini del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), que el 1957, va passar a denominar-se Centre de Mecànica Ondulatòria Aplicada (CMOA) amb Louis de Broglie com a president. El 1962 el CMOA va transferir la seva seu prop de l'Institut Blaise-Pascal. En aquesta institució Daudel, Roland Lefebvre i Carl Moser van escriure el primer llibre de text en química quàntica: Quantum Chemistry: Methods and Applications,[2] molt usat a les universitats americanes. Raymond Daudel era cavaller de la Legió d'Honor i oficial de l'Orde Nacional del Mèrit de França. Va esdevenir president de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts i president honorari de l'Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular establerta a Menton (França) on, el 1973, va organitzar el primer congrés internacional de química quàntica.[3] L'any 1984 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.[4] ContribucionsLes seves principals contribucions es relacionen amb la naturalesa de l'enllaç químic i la desintegració de certs nuclis radioactius. El 1945 introdueix, juntament amb la química i física francesa Alberte Pullman, la noció d'índex de valència lliure. També estableix la relació entre la densitat dels electrons al voltant dels nuclis i la vida mitjana dels radionúclids i de radioisòtops. Daudel també va a apropar la física al camp de la medicina en contribuir a l'anàlisi dels mecanismes de la carcinogènesi, així com en el desenvolupament d'algunes aplicacions de la medicina nuclear (incloent la radioteràpia) que actualment s'utilitzen en el tractament de certs càncers. Obres originals en francès i anglès
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
