Real Academia Galega
La Real Academia Galega o RAG (en català: Reial Acadèmia Gallega) és una institució científica creada el 1906 que té com a objectiu l'estudi de la cultura gallega, i en especial de la llengua.[1] Elabora les normes gramaticals, ortogràfiques i lèxiques, així com la defensa i promoció de la llengua. A més decideix la personalitat literària a la qual se li dedica el Dia de les Lletres Gallegues. Com a oposició a la Real Academia Galega hi ha la Comissom Lingüística da AGAL (Associaçom Galega da Língua) que defensa la unitat lingüística galaico-portuguesa promogué unes normes essencialment comuns a les de la resta de les variants del galaico-portuguès (la portuguesa i la brasilera), mantenint les característiques pròpies de la variant gallega. Els seus membres són personalitats influents del món de la cultura gallega, en particular de la llengua. Des d'abril de 2013, el seu president és Xesús Alonso Montero,[2] el qual va substituir a l'anterior president, Xosé Luís Méndez Ferrín.[3] HistòriaEl 1905 es constituí a l'Havana l'Associació Iniciadora i Protectora de l'Acadèmia Gallega, gràcies a l'impuls de Manuel Curros Enríquez i Xosé Fontenla Leal, cosa que va permetre l'inici de la Real Academia Galega el 4 de septiembre de 1905 presidida per Manuel Murguía.[4] Per la feina feta, el rei Alfons XII li va concedir el títol de Real el 25 d'agost de 1906.[5] Amb el temps va tindre diverses seus, totes A Coruña:[5]
El mateix 1906 es van nomenar 15 acadèmiques corresponents: Filomena Dato, Sofía Casanova, Ramona de la Peña y Salvador, Carmen Beceiro de Pato, Emilia Calé, Sarah Lorenzana, Rita Corral Aller, Clara Corral Aller, Mercedes Vieito, Fanny Garrido, Hipólita Moíño, Carolina Michaëlis de Vasconcelos, Mercedes Tella i María Vinyals.[6] OrganitzacióL'acadèmia s'organitza en diverses seccions:[7]
Presidents de la Reial Acadèmia Gallega[3]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|