Realgar
El realgar és un mineral de la classe dels sulfurs segons la classificació de Strunz. Rep el seu nom de l'àrab raj al gar, pols de la caverna. CaracterístiquesEl realgar és un sulfur d'arsènic natural, encara que rar. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans i ben modelats cristalls, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinosa. És similar al cinabri, però més suau i menys dens. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega, alterant-se a pararealgar.[2] S'ha de conservar a la foscor. És un mineral tòxic que va ser usar en la medicina medieval i en la fabricació de vidres. Avui dia s'usa en focs artificials, pesticides i en l'obtenció d'arsènic. És soluble en solucions d'hidròxid de potassi. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el realgar pertany a «02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb As, (Sb), S» juntament amb els següents minerals: duranusita, dimorfita, pararealgar, alacranita, uzonita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita. Formació i jacimentsEs troba com a mineral secundari juntament amb l'orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en filons hidrotermals i dipòsits d'aigües termals, on es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat).[3] Referències
Vegeu també |