Realgar

Realgar
Cristall de realgar de la mina Royal Reward, Green River Gorge, Franklin, King County, Washington, Estats Units
Fórmula química	As₄S₄
Epònim	mina i pols
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.FA.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.FA.15a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.08 – Anhang
Dana	2.8.21.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics estriats; més comunament massiu
Estructura cristal·lina	a = 9.325(3) Å, b = 13.571(5) Å, c = 6.587(3) Å, β = 106.43°; Z = 16
Grup puntual	monoclínica 2/m
Color	vermell fosc, vermell ataronjat
Macles	macles de contacte en {100}
Exfoliació	{010} perfecta
Fractura	concoidal
Tenacitat	sèctil
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	adamantina, grassa
Color de la ratlla	vermella ataronjada i groga ataronjada
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	3,56
Densitat	3,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 2.538 nβ = 2.684 nγ = 2.704
Birefringència	δ = 0,166
Pleocroisme	gairebé incolor a groc pàl·lid daurat
Angle 2V	40°
Dispersió òptica	r > v, molt forta
Altres característiques	tòxic i cancerigen
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Rlg
Referències	[1]

El realgar és un mineral de la classe dels sulfurs segons la classificació de Strunz. Rep el seu nom de l'àrab raj al gar, pols de la caverna.

El realgar és un sulfur d'arsènic natural, encara que rar. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant grans i ben modelats cristalls, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinosa. És similar al cinabri, però més suau i menys dens. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega, alterant-se a pararealgar.^[2] S'ha de conservar a la foscor. És un mineral tòxic que va ser usar en la medicina medieval i en la fabricació de vidres. Avui dia s'usa en focs artificials, pesticides i en l'obtenció d'arsènic. És soluble en solucions d'hidròxid de potassi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el realgar pertany a «02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb As, (Sb), S» juntament amb els següents minerals: duranusita, dimorfita, pararealgar, alacranita, uzonita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita.

Es troba com a mineral secundari juntament amb l'orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en filons hidrotermals i dipòsits d'aigües termals, on es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com l'arsenopirita. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat).^[3]

• Orpiment
• Arsenolita

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Realgar