Ribagorça
La Ribagorça (aragonès: Ribagorza, castellà: Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó. Va ser separada de la seva comarca germana l'Alta Ribagorça, partint-les per la meitat, una banda a Aragó i l'altra a Catalunya. Al nord limita amb França, al sud amb Somontano de Barbastre i Llitera, a ponent amb Sobrarb, i a l'est amb l'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà. Està vertebrada pels rius Éssera, Isàvena i Noguera Ribagorçana. Lloc important d'alpinisme i turisme, té el pic d'Aneto, més alt dels Pirineus i l'estació d'esquí més alta del Pirineu aragonés, en Cerler. Té els orígens en el Comtat de Ribagorça, un dels comtats fronterers de l'Imperi Carolingi (l'anomenada Marca Hispànica) i posteriorment territori integrant del Regne i Corona d'Aragó. Municipis de la Ribagorça
D'aquests, els següents són considerats catalanoparlants per la legislació aragonesa.[1]
PrehistòriaEls assentaments humans de la comarca es remunten al Paleolític mitjà (50.000 anys), amb mostres a jaciments arqueològics d'Olvena, las Forcas de Graus o Castilló de Pla, el menhir de Merli o els dolmens de Cornudella de Valira. HistòriaEls romans varen establir ciutats com Labitolosa,[3] prop de la Pobla del Castre. Dominació àrab. El BalascotDurant la invasió musulmana de la península Ibèrica, els àrabs varen ocupar aquesta regió. Vers el 724 el territori, sota domini àrab, es creu que es va revoltar sota direcció d'un noble, possiblement d'estirp vascona, anomenat Balascot pels àrabs (Belasc), a les terres a l'est de Sobrarb (alguns el situen a l'oest). A les cròniques àrabs apareix més tard un senyor local anomenat Ibn Balascot (és a dir el fill de Balascot). El seu nom indicaria, en primer lloc que el seu pare va ser un personatge important (doncs n'hi ha prou amb dir que era el fill del seu pare perquè se sàpiga de qui s'està parlant), i que la seva possible revolta havia prosperat, car anys després el fill de Balascot encara conservava el poder. Comtat de Tolosa i RibagorçaA l'alta edat mitjana, aquesta zona va pertànyer al comtat de Tolosa. A finals del segle ix, Ramon I de Pallars i Ribagorça va crear el seu propi comtat independitzant-se del de Tolosa aprofitant una crisi esdevinguda per l'assassinat de Bernat el Vedell. S'alternen les ocupacions àrabs amb el domini comtal, fins que és totalment reconquerida per Sanç I de Navarra. El 1035, el comte de Ribagorça i de Sobrarb Ramir I d'Aragó va crear el regne d'Aragó. Edat modernaDesprés de les "Alteracions de Ribagorça" sota el regnat de Felip II, la Ribagorça perd tot els seus privilegis, furs i lleis pròpies. La proclamació del Cantó Ribagorçà amb la primera república espanyola de 1873, va tornar momentàniament la independència de la Ribagorça. Propostes comarcals aplicadesTrobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Ribagorça n'hi ha tres. Són usuals les expressions Alta Ribagorça i Baixa Ribagorça, però depenent d'aquestes tres postures (les quals s'expliquen amb més detall a l'article sobre la Franja de Ponent) fan referència molts cops a territoris diferents.
Imatges de la Ribagorça
Fotografia
Vegeu també
Referències
BibliografiaEnllaços externs |