Ribera de Croses

Ribera de Croses

Vall de la Ribera de Croses en el lloc on era Croses
Tipus	Curs d'aigua
Inici
Cota inicial	765,3 m
Regió	Catalunya del Nord
Localització	Confluència del Torrent Gros, en el terme de Glorianes
Final
Cota final	209,7 m
Entitat territorial administrativa	Pirineus Orientals (França)
Localització	Unió amb la Ribera de Rigardà per tal de formar el Riufagès
Desembocadura	Tet
42° 35′ 35″ N, 2° 34′ 12″ E / 42.593008°N,2.570067°E / 42.593008; 2.570067 B 42° 38′ 50″ N, 2° 33′ 22″ E / 42.647147°N,2.556236°E / 42.647147; 2.556236
Característiques
Dimensió	10 () km
Travessa	Glorianes i Rodès (Conflent)

La Ribera de Croses és un curs d'aigua de règim torrencial de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, d'orientació bàsicament sud - nord. Neix en els contraforts septentrionals del massís del Canigó, en els vessants que es decanten cap a la Tet i discorre pels termes comunals de Glorianes i Rodès abans d'abocar-se en la Tet.

Es forma a la confluència del Torrent Gros amb, en el vessant nord de la Roca Durena, a llevant del poble de Glorianes i del Masot, al sud-oest de la Roca Roja. Des d'aquell lloc, en direcció nord, però fent nombroses ziga-zagues, passa a ponent del Mas Nou, després entre el Mas de l'Alzina (est) i el Mas Foixà (oest), zona en què rep les afluències dels còrrecs de l'Hort (per la dreta) i dels Querols i del Perelloner, més tard del Camp de l'Amorer i de Can Duran (tots per l'esquerra), posteriorment un altre també dit de l'Hort i el de les Teixaires, tots dos per la dreta, el d'en Sicart per l'esquerra, i, ja fent de límit entre Glorianes i Rodès, el de l'Escapa per la dreta.

Entra aleshores dins del terme de Rodès, passant als peus i a ponent del Mas de l'Escapa, i tot seguit rep per la dreta el Còrrec de Canoetes. i tot seguit, també per la dreta, el del Camp del Coll. Continua davallant en direcció nord, encara encaixat dins de la seva vall, fins que arriba a sota i a llevant del santuari de Nostra Senyora de Domanova, lloc on fa un ample giravolt cap a l'est, per tornar al nord just en el moment d'arribar al sector pla del terme, a prop al sud-oest del Coll de Terranera. S'hi ajunta per l'esquerra la Ribera de Rigardà, moment en què la unió de les dues riberes passa a anomenar-se Riufagès.

Actualment desèrtica, des del punt de vista de població, a l'època medieval havia estat una vall bastant poblada. Dins de l'actual terme de Glorianes hi havia hagut els petits nuclis de població de Foixà i el Mas de l'Alzina, tots amb senyoria pròpia, a més d'Arenyanes. Ja en terme de Rodès hi havia els poblats de Canoetes i Croses.

• Becat, Joan. «100 - Glorianes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
• Becat, Joan. «136 - Rodès». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Glorianes i Rodès». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.