Richard Saul
El Vicemariscal de l'Aire Richard Ernest Saul CB, DFC, RAF (16 d'abril de 1891 – 30 de novembre de 1965 va ser un pilot durant la I Guerra Mundial i un comandant superior de la RAF durant la Segona Guerra Mundial.[1] Saul va néixer a Dublín, Irlanda, el 1891. A l'inici de la I Guerra Mundial era tinent de 2a al Royal Army Service Corps; i el 1916, era Oficial de Vol (Observador) al 16è Esquadró del Royal Flying Corps. Durant la guerra va arribar a comandar el 4t Esquadró RFC al Front Occidental; i després de l'armistici, comandà el 7è Esquadró. Esportista nat, jugà al rugbi i al hockey per a la RAF. Va ser el Campió de la RAF de Tenis el 1928 i el 1932. El setembre del 1933 va ser nomenat comandant del 203è Esquadró, operant a Basra (Iraq). El 1935 comandà un vol d'hidroavions del seu esquadró en un vol de llarga distància entre Plymouth a Basra. Durant la Segona Guerra Mundial va ser comandant del Grup 13 durant la batalla d'Anglaterra, defensant el nord d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord; el Grup 12, rellevant al Vicemriscal Trafford Leigh-Mallory al desembre de 1940; i, finalment, les Defenses Aèries de la Mediterrània Oriental. Saul es retirà de la RAF el 29 de juny de 1944, servint com a President de la missió de l'Administració de Rescat i Rehabilitació de les Nacions Unides als Balcans. Posteriorment actuà com a vicepresident de la Comissió Internacional del Transport a Roma. Quan abandonà Roma el 1951, treballà com a director de la llibreria de la universitat de Toronto fins a jubilar-se el 1959. Richard Saul va morir el 30 de novembre de 1965. HistorialDates de promoció
Condecoracions
Referències
Enllaços externs
|