El servei es presta com a perllongament de la R1 des de L'Hospitalet de Llobregat com inici de línia, fins a Figueres i Portbou, amb el nom de RG1, mentre que a la R11 es mantenen totes les freqüències actuals fins a Barcelona.[3][4][5]
ATM de GironaMapa zonificat del servei de rodalia de Girona
Des del 15 de setembre de 2014, els títols de l'ATM Àrea de Girona són vàlids a tots els trens del servei de rodalia de Girona (línia RG1), tots els trens dels serveis regionals de la línia R11 amb Tarifa Regional i Tarifa MD, indistintament, amb parada en les estacions d'origen i destinació de l'àmbit d'aquests abonaments, és a dir, tots els que es realitzin entre estacions dins de l'àmbit del servei de rodalia de l'àrea de Girona: Maçanet-Massanes, Sils, Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva, Fornells de la Selva, Girona, Celrà, Bordils-Juià, Flaçà i Sant Jordi Desvalls.[6][7]
Antecedents
Mapa del projecte inicial de Rodalia a Girona inclòs al PVC 2008-2012
El primer projecte d'un servei de tren de rodalia per a Girona va ser inclòs al Pla de Viatgers de Catalunya 2008-2012, elaborat per la Generalitat de Catalunya, i que preveia la creació d'una xarxa ferroviària de rodalia aprofitant la infraestructura ja existent. Inicialment es plantejaven dos serveis a la línia Barcelona-Girona-Portbou, que s'encavalcarien entre Riudellots de la Selva i Flaçà.[8] Posteriorment, es va plantejar la creació d'un sol servei que circularia per la línia de Girona i la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes enllaçant Blanes amb Portbou.
La línia 1 de la rodalia de Girona anava a tenir, segons la revisió del projecte el 28 de juny de 2011, una de les dues estacions terminals a l'estació de Blanes, que conjuntament amb Maçanet permetria transbords amb la xarxa de Rodalia de Barcelona. Aquesta línia era plantejada per donar servei amb un tren per hora i sentit fins Figueres, i d'allà fins a Portbou un tren cada dues hores.[9]
