|
Roger de Tosny
 Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»[1] (Conches-en-Ouche, 990 - 31 de maig de 1040)[2] va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona, gesta que li valgué l'apel·latiu de «Roger d'Espanya».[3] BiografiaOrígens familiarsNascut cap al 990, era fill de Raül I de Tosny, origen de la nissaga Tosny. Exili de NormandiaEl 1013 Roger de Tosny i el seu pare Raül I de Tosny varen defensar el castell de Tillières al servei del duc Ricard II de Normandia (963-1027). Uns anys més tard però, i per una raó desconeguda, es varen enemistar amb el seu senyor i ambdós es van veure obligats a l'exili. Mentre que el seu pare es va guanyar una reputació a la Pulla donant suport als revoltats contra el poder de l'emperador romà d'Orient, Roger de Tosny va fer el mateix en la lluita contra els musulmans a la península Ibèrica.[1] Al servei d'Ermessenda de CarcassonaEls comtats catalans varen donar la benvinguda als voluntaris i els mercenaris que podria permetre lluitar contra els musulmans. Roger de Tosny va ser contractat per Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona regent del seu fill després de la mort del seu marit Ramon Borrell (†1017), perquè l'ajudés a la seva lluita contra els actes de pirateria de Mujàhid, emir de Dénia.[4] Roger va fer bona feina aterrint als sarraïns, capturant diversos pobles i castells, i el 1023 va participar en la defensa de Barcelona. Ermessenda li va cedir la mà de la seva filla Estefania, un matrimoni clarament interessat per a dificultar la marxa de Roger a Normandia.[5] Les cròniques del monjo d'Angulema format a Llemotges Ademar de Chabannes (c. 989-1034) donen ressò de gestes llegendàries de Roger de Tosny a la península Ibèrica on, segons explica, es va guanyar el sobrenom de Mangeur de Maures (devorador de moros):[6][1]
Retorn a Normandia i mortEl 1024 Roger de Tosny i el seu pare varen obtenir el permís de Ricard II de Normandia per tornar a Normandia; el seu pare Raul moriria poc després. Roger de Tosny va fundar Conches-en-Ouche i la seva església de Santa Fe cap al 1035,[8] i l'abadia de Saint-Pierre-de-Castillon on es van instal·lar els monjos de l'abadia de Fécamp. Aquest monestir va ser una de les primeres fundacions de la noblesa a Normandia.[9] L'acta fundacional posa de manifest que el senyor de Tosny li va donar una petita possessió al voltant de Conches i el seu bosc. El 1035, amb la mort de Robert I de Normandia es va iniciar un període turbulent en el ducat de Normandia. Les guerres civils es van multiplicar i Roger de Tosny, les relacions del qual amb els seus veïns havien augmentat, va ser un dels principals actors. Però Roger es va aprofitar de la debilitat del poder del duc per a fer estralls a les terres dels veïns, en particular les d'Unifred de Vielles. Unifred va enviar el seu fill, Roger Beaumont, per fer front a Roger de Tosny i el 31 de maig de 1040[2] aquest últim va ser mort junt amb els seus dos fills grans. Per a venjar-los, un vassall seu va matar un germà de Roger Beaumont. Finalment, les famílies varen restablir la pau entre elles.[1] Família i descendents
SuccessorDesprés de la seva mort el va succeir el seu fill Raül II de Tosny amb el seu mateix rang i propietats. Seguint les passes del seu pare, es va enemistar amb el duc de Normandia Guillem, futur Guillem I d'Anglaterra «el Conqueridor», i va ser bandejat entre l'any 1060 i 1063.[1] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||
