Ruptura uterina
La ruptura uterina és quan la paret muscular de l'úter es trenca durant l'embaràs o el part.[1] No sempre hi ha símptomes, inclosos el dolor clàssic, el sagnat vaginal o un canvi en les contraccions.[2][3] Pot ocasionar la incapacitat o la mort de la mare o del nadó.[2][1] Els factors de risc inclouen el part vaginal després d'una cesària, altres cicatrius uterines, distòcia, inducció del part, traumes i consum de cocaïna.[2][4] Tot i que normalment es produeix una ruptura durant el part, pot ocórrer ocasionalment abans de l'embaràs.[1][2] Es pot sospitar el diagnòstic quan hi ha una caiguda de la freqüència cardíaca ràpida del nadó durant el part.[2][4] La dehiscència uterina és una afecció menys greu en què només hi ha una separació incompleta d'una vella cicatriu.[2] El tractament implica una cirurgia ràpida per controlar el sagnat i el part del nadó.[2] Pot ser necessària una histerectomia per controlar el sagnat.[2] Es poden donar transfusions de sang per substituir la pèrdua de sang.[2] En general, es recomana a les dones que han tingut una ruptura prèvia a realitzar una cesària en els embarassos posteriors.[5] Les taxes de ruptura uterina durant el part vaginal després d'una cesària anterior, feta per la tècnica típica, s'estima en el 0,9%.[2] Les taxes són més grans entre aquelles que han tingut múltiples cesàries anteriors o un tipus atípic de secció en la cesària.[2] En aquelles que tenen cicatrius uterines, el risc durant un part vaginal és d'aproximadament 1 per 12.000.[2] El risc de mort del nadó és aproximadament del 6%.[2] Les dones de països en desenvolupament semblen afectades més sovint i amb pitjors resultats.[6][1] Referències
|