Sabinaïta

Sabinaïta
cristalls bruns de sabinaïta, cristalls porcelanats d'analcima en una matriu de siderita
Fórmula química	Na₄TiZr₂O₄(CO₃)₄
Epònim	Ann Sabina
Localitat tipus	pedrera Francon, Montréal, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.BB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BB.20
Heys	11.9.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,17Å; b = 6,62Å; c = 17,97Å; β = 94,32°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	d'incolor a blanc
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	3,36 g/cm³ (mesurada); 3,48 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,720 a 1,740 nβ = 1,790 a 1,800 nγ = 1,850 a 1,900
Birefringència	δ = 0,130 a 0,160
Angle 2V	mesurat: 85°, calculat: 80° to 82°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-071
Any d'aprovació	1980
Símbol	Sba
Referències	[1]

La sabinaïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el nom en honor de Ann Phyllis Sabina Stenson (1930-2015), mineralogista canadenca que va ser la primera en recollir mostres d'aquesta espècie mineral.^[1]

La sabinaïta és un carbonat de fórmula química Na₄TiZr₂O₄(CO₃)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La forma dels cristalls varia entre escates i cristalls cúbics. Els cristalls mesuren fins a 0,4 mm, amb contorns pseudohexagonales irregulars, formen agregats calcaris compactes i recobriments pulverulents.^[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sabinaïta pertany a «05.BB: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb alcalins» juntament amb els següents minerals: barentsita, dawsonita i tunisita.

La sabinaïta va ser descoberta a la pedrera Francon, a Montréal (Quebec, Canadà) en cavitats en el sostre d'una silicocarbonatita (carbonatita amb un contingut de sílice major al 20%).^[3] També ha estat trobada a la pedrera Poudrette, al mont Saint-Hillaire, a Montérégie (Quebec, Canadà) en cavitats de sodalita i sienita associades amb un complex intrusiu alcalí de gabre-sienita.^[1][2] Es tracta dels únics dos indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.