Salvador Bañuls y Navarro

Salvador Bañuls y Navarro

Biografia
Naixement	28 juliol 1910 Bigastre (Baix Segura)
Mort	5 març 1976 (65 anys) Barcelona
Capità general de la Quarta Regió Militar
22 desembre 1972 – 5 març 1976 ← Joaquín Nogueras y Márquez – Francisco Coloma Gallegos →
Capità General de la VI Regió Militar
21 gener 1972 – 22 setembre 1972 ← José María Pérez de Lema y Tejero – Ángel Campano López →
Comandant general de Melilla
23 maig 1969 – 21 gener 1972 ← Joaquín Nogueras y Márquez
Dades personals
Formació	Acadèmia General Militar
Activitat
Ocupació	Militar
Carrera militar
Lleialtat	República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra
Rang militar	Tinent General
Conflicte	Guerra Civil Espanyola
Premis
(1972)  Gran Oficial de l'Orde Civil d'Àfrica (1971)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1968)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1938)  Medalla Militar  Creu de Guerra

Salvador Bañuls y Navarro (Bigastre, Baix Segura, 28 de juliol de 1910 - Barcelona, 5 de març de 1976) fou un militar valencià, veterà de la Guerra Civil Espanyola i de la Divisió Blava i capità general de Catalunya en els darrers anys del franquisme.^[1]

Ingressà a l'Acadèmia General Militar el 1929 i va assolir el grau de tinent el 1933. En esclatar la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol nacional, i durant el conflicte va ascendir a capità el 1937 i a comandant el 1939. El 1941 va marxar a lluitar al Front Oriental amb la Divisió Blava, però fou ferit i va tornar el juliol de 1942. El 1946 es va diplomar a l'Escola d'Estat Major, on hi va prestar serveis fins al 1953. El 1953 fou nomenat cap del districte d'Instrucció Premilitar Superior (IPS) a Madrid, i el 1959 director de l'Acadèmia Auxiliar Militar. El 1965 fou ascendit a general de brigada i destinat com a cap d'Estat Major a la II Regió Militar. Ascendit a general de divisió, fou segon cap de tropes de la VIII Regió Militar i el 1969 Comandant General de Melilla^[2] El 7 de gener de 1972 fou ascendit a tinent general i el 22 de desembre del mateix any fou nomenat Capità general de Catalunya.^[3] Durant el seu mandat va formar part del consell de guerra que el 1975 va condemnar a mort les militants del FRAP María Jesús Dasca Penelas i Concepción Tristán López, les darreres dones condemnades a mort pel franquisme.^[4] Va morir el març de 1976 a Barcelona per càncer de pulmó.^[5][6]