Santa Eulàlia (pailebot 1919)

Santa Eulàlia

Pailebot Santa Eulàlia entrant al Port de Barcelona, gener 2014
Noms Santa Eulàlia (1997–)
Drassana	Marí, Torrevella
País de registre    Espanya
Historial
Col·locació de quilla	1918
Avarament	1919
Entrada en servei	1919
Propietari/s Pascual Flores Benavent (1919–1928) Jaume Oliver (1928–1936) Naviera Mallorquina (1936–1967) Sayremar (1973–1980) Kylon (1980–1996) Museu Marítim de Barcelona (1997–)
Carmen Flores
Des de 1919
Propietari	Pascual Flores Benavent
Servei	transport
Puerto de Palma
1928 – ?
Propietari	Jaume Oliver
Servei	estraperlo
Destí	decomissada
Cala San Vicenç
? – 1973
Propietari	Naviera Mallorquina
Servei	paquebot
Sayremar Uno
1973 – 1997
Propietari	Sayremar
Servei	vaixell auxiliar
Santa Eulàlia
Des de 1997
Propietari	Museu Marítim de Barcelona
Servei	activitats pedagògiques
Port base	Moll de la Fusta
Característiques tècniques
Tipus	pailebot
Arqueig	157 (GT)
Desplaçament	156.83 t
Eslora	34,6 m, 47 m incloent-hi el bauprès i la botavara
Mànega	8,5 m
Calat	3,8 m
Propulsió	vela i motor: YANMAR (298 kW)
Potència	367 CV
Tripulació	6 (capità i 5 mariners)
Més informació
MMSI	224023640
Número IMO	7937771
Distintiu de trucada	E G I K (Echo-Golf-India-Kilo)
Bé cultural d'interès nacional
Data	25 maig 2010

El pailebot Santa Eulàlia és un veler històric característic de la mar Mediterrània occidental i representatiu de la navegació de cabotatge. L'any 1919 va ser avarat a Torrevella (Alacant) i el 2011 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.^[1]

L'any 1998 el Museu Marítim de Barcelona inicià la seva restauració i el rebatejà amb aquest nom en honor de la co-patrona de la ciutat de Barcelona, Santa Eulàlia. Actualment el pailebot Santa Eulàlia es troba amarrat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona i es pot visitar.^[2]

L'any 1918, l'armador Pascual Flores Benavent va ordenar construir dos pailebots idèntics de tres pals a les drassanes Marí de Torrevella que va batejar amb els noms dels seus fills, Carmen Flores i Pascual Flores. El veler Carmen Flores (avui Santa Eulàlia) va ser avarat el gener de 1919 i es va dedicar al transport de cereals, fusta, sal i minerals principalment.

Entre els anys 1919 i 1927 va navegar pel Mediterrani i també va creuar l'oceà Atlàntic en dues ocasions amb destí a l'illa de Cuba. El juliol del 1928 l'armador mallorquí Jaume Oliver el transformà traient el pal de mitjana i afegint-li motor per convertir-lo en un motoveler de dos pals. L'any 1931 la nau adoptà el nom Puerto de Palma i es va dedicar a fer mercat negre entre Barcelona i les Balears, fins que fou decomissada per contraban.

Després, sota el nom Cala San Vicenç, la Naviera Mallorquina el va utilitzar com a paquebot per al transport de passatgers i càrrega durant gairebé 40 anys. El 1973 l'empresa Sayremar l'adquirí i el 1975 el va modernitzar sota el nou nom de Sayremar Uno per tal fer-ne un vaixell auxiliar en treballs submarins i de salvament.

En aquesta darrera època, l'any 1997, fou adquirit pel Museu Marítim de Barcelona per iniciar el procés de restauració, reconstrucció i habilitació del pailebot com a vaixell operatiu, conservant tot allò que fou possible i fent de nou algunes parts com l'arboradura i l'eixàrcia.^[3] Aquest cop va rebre el nom definitiu de Santa Eulàlia.

Actualment és el vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona i un recurs per programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb el mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).^[4][5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia

• La descoberta del pailebot Santa Eulàlia. Museu Marítim de Barcelona Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
• Pailebots o pailebotes de cabotaje en el Mediterráneo occidental (castellà)