Schlüterita-(Y)

Schlüterita-(Y)
Fórmula química	(Y,REE)₂AlSi₂O₇(OH)₂F
Epònim	Jochen Schlüter (en)
Localitat tipus	pegmatita Stetind, Narvik, Nordland, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,0722(2) Å; b = 5,6198(1) Å; c = 21,4390(4) Å; β = 122,7756(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	rosa clar
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	4,644 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-015
Any d'aprovació	2012
Símbol	Slü-Y
Referències	[1]

La schlüterita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del Dr. Jochen Schlüter, mineralogista i conservador alemany del Museu de Minerals de la Universitat d'Hamburg, pel seu treball sobre nous minerals i la seva divulgació pública.

La schlüterita-(Y) és un sorosilicat de fórmula química (Y,REE)₂AlSi₂O₇(OH)₂F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. És una espècie relacionada amb els minerals del grup de l'epidota.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del departament d'història natural del Museu Reial d'Ontario, a Ontario (Canadà), amb el número de catàleg: m56409, i al Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oslo (Noruega), amb els números de catàleg: 42428 i 42429.

Va ser descoberta a les pegmatites granítiques de Stetind, a la localitat de Narvik (Nordland, Noruega), on es troba en forma d'agregats densos, fibrosos i radiants que divergeixen cap a cristalls individuals semblants a agulles, en cavitats de fluorita rica en itri. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.