Simeó Selga i Ubach
Simeó Selga i Ubach (Manresa, 20 de febrer de 1914 - 18 d'agost de 2010) fou un metge català, especialitzat en pediatria, i una de les persones amb més respecte social a la vida manresana del seu temps.[1] ReferènciesEstudià medicina a la Universitat de Barcelona (1931-1936) i començà a exercir la medicina al front d'Aragó durant la guerra civil espanyola. En acabar el conflicte treballà amb el metge Ramon Llatjós, s'especialitzà com a pediatra a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i treballà com a metge rural a Sant Feliu Sasserra i a l'hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Fundador de Convergència a Manresa, va ser regidor a l'Ajuntament de Manresa de 1983 a 1987, i fou elegit diputat per Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i a les de 1984.[2] Convençut de la importància de la vida associativa, l'any 1984 va rebre un homenatge, amb motiu dels seus 80 anys, en un acte multitudinari al Teatre Conservatori de Manresa, amb la participació de 10 associacions, incloent l'Orfeó Manresà, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat d'Amics de Serrateix. Un cop jubilat, col·laborà amb alguna ONG en viatges d'atenció sanitària a Àfrica Occidental, i va desenvolupar una patologia, probablement parasitària.[1] L'any 1987 va escriure un llibre biogràfic sobre el metge rural Ramon Cots i Escrigas, que exercí la medicina des de la seva masia de Sant Joan de Montdarn. L'any 1992 Simeó Selga va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1994 es va fundar a Manresa, a iniciativa seva, l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut "Simeó Selga i Ubach", creat a partir de la recollida de revistes, bibliografia paramèdica, obres no mèdiques escrites per metges, i orles, diplomes i fotografies dels professionals. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu prestigi professional i a la forta vocació de servei que s'ha reflectit no solament en el camp de la medicina, sinó també en molts altres àmbits de la vida social, cultural i política. Morí el 18 d'agost de 2010 i el seu sepeli fou un dels més multitudinaris en la història de Manresa.[1] Obres
Referències
Enllaços externs |