|
Skaterdater
Skaterdater és un curtmetratge estatunidenc de 1965. Va ser produït per Marshal Backlar, escrit i dirigit per Noel Black i va ser el guanyador de la Palma d'Or al millor curtmetratge al 9è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1966.[1] També va ser nominat a un Oscar al millor curtmetratge.[2] ArgumentLa pel·lícula explica una història sense diàleg. El grup de nois skaters es troba, de sobte, en un moment en què un dels nois veu una noia jove i s'interessa per ella. Això provoca una ruptura amb un segon noi, que el desafia a un duel de patinatge que baixa per un carrer accidentat. El primer noi perd; tanmateix, aconsegueix que la noia i, molt aviat, també algunes altres noies el vegin i s'interessin també pels nois. La banda sonora de surf rockesca va ser composta per Mike Curb i Nick Venet, amb Davie Allan and the Arrows, que hi interpreten "Skaterdater Rock".[3] ProduccióVa ser la primera pel·lícula sobre l'skateboarding. Va ser distribuït als cinemes, tant a nivell nacional com internacional, per United Artists. Va ser comentada àmpliament pels mitjans de comunicació, inclosa la revista Time.[4] Els skaters eren membres del Imperial Skateboard Club del barri de Torrance, Califòrnia. Els seus noms eren Gary Hill, Gregg Carroll, Mike Mel, Bill McKaig, Gary Jennings, Bruce McKaig i Rick Anderson. Melissa Mallory va interpretar la noia que interessava a un dels skaters. La majoria dels rodatges es van produir a Torrance, Redondo Beach, i Palos Verdes Estates. El rodatge final es va fer a Averill Park a San Pedro. Skaterdater ha tingut una rellevància cultural duradora en la indústria cinematogràfica. Ha estat objecte d'articles acadèmics sobre cinematografia,[5] i recentment The Huffington Post l'ha inclòs en una llista de 15 pel·lícules que tot emprenedor ha de veure.[6] David O. Russell —el premiat director de La part positiva de les coses, American Hustle, i The Fighter— ha acreditat Skaterdater com a motiu del seu interès inicial per al cinema. L'Academy Film Archive preserva Skaterdater des del 2010.[7] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||
