Smithsonita

Smithsonita
Smithsonita de Vieille Montagne, Moresnet, Verviers, Província de Lieja, Bèlgica
Fórmula química	ZnCO₃
Epònim	James Smithson
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.02
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	rarament formant cristalls, típicament botrioide, reniforme, esferulítica; estalactítica, terrossa, compacta, massiva
Estructura cristal·lina	a = 4.6526(7) Å, c = 15.0257(22) Å; Z = 6
Grup puntual	trigonal 3 2/m
Color	blanc, groc, vermell, vermell-taronja, verd, blau-verd
Macles	no observades
Exfoliació	perfecta {1011}
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	4,4 a 4,5
Densitat	4,3 a 4,5
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.842 - 1.850 nε = 1.619 - 1.623
Birefringència	δ = 0,223 a 0,227
Fluorescència	pot tenir fluorescència verd clar o blau clar sota llum ultraviolada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Smt
Referències	[1]

La smithsonita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita de minerals. Va ser reanomenada així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en honor de James Smithson (1754-1829), químic i mineralogista anglès, i benefactor del Smithsonian Institution (Washington, DC, Estats Units).

La smithsonita és un carbonat de zinc, que cristal·litza en el sistema trigonal. Sol trobar associada a la blenda en forma de masses fibroses, concrecionades, generalment pardoses, grisenques o verdoses, que constitueixen una important mena del zinc. Sol rebre, erròniament, el nom de calamina. Químicament pertany al grup de la calcita, formant una sèrie de solució sòlida amb la siderita (FeCO₃), substituint gradualment el zinc per ferro.^[2] Rares vegades es troba en forma de cristalls ben formats, normalment apareix de forma botrioide, reniforme o esferulítica, també massiva o granular.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'smithsonita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M²⁺)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Sovint es troba com a mineral secundari en les zones d'oxidació dels dipòsits miners de zinc. Pot també ser observada en dipòsits sedimentaris i com un producte d'oxidació directa de la blenda (sulfur de zinc). Sol trobar-se associada als següents minerals: wil·lemita, piromorfita, mimetita, malaquita, hidrozincita, hemimorfita, cerussita, atzurita, auricalcita o anglesita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita àmpliament per tot el territori.

Presenta nombroses varietats, de molt diversos colors, en els que l'àtom de zinc està substituït parcialment per altres metalls: coure, cobalt, cadmi…

• La Dry Bone Ore és una varietat de smithsonita massiva o botrioide amb un aspecte opac i sec.^[3]
• La herrerita és una varietat amb coure que conté fins a un 3% de CuCO₃, de color verd poma a verd fosc.^[4]
• La monheimita és una varietat que conté ferro.^[5]
• La smithsonita cobàltica és una varietat de color rosat que conté cobalt.^[6]
• La smithsonita cúprica és una varietat que conté coure, acolorint-se de color verd.^[7]
• Turkey-Fat Ore és un vell nom per a una varietat botrioide de smithsonita generalment de color groc brillant degut al sulfur de cadmi que inclou.^[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Smithsonita