Smrkovecita

Smrkovecita
Fórmula química	Bi₂(PO₄)O(OH)
Epònim	Smrkovec (en)
Localitat tipus	Smrkovec, Mont Slavkovský Les, Mariánské Lázně, Districte de Cheb, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BO.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BO.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,954 Å; b = 7,494(4) Å; c = 10,869(6) Å; β = 107,00(6)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	blanc, groc clar
Duresa (Mohs)	4 a 5
Lluïssor	adamantina, vítria
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,050 nβ = 2,060 nγ = 2,090
Birefringència	δ = 0,040
Angle 2V	mesurat: 58° a 61°, calculat: 62°
Dispersió òptica	r < v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-040
Any d'aprovació	1993
Símbol	Skc
Referències	[1]

La smrkovecita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'atelestita. Rep el nom de Smrkovec, a la República Txeca, la seva localitat tipus.

La smrkovecita és un fosfat de fórmula química Bi₂(PO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la smrkovecita pertany a «08.BO: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: nacafita, preisingerita, petitjeanita, schumacherita, atelestita, hechtsbergita, kombatita, sahlinita, heneuïta, nefedovita, kuznetsovita, artsmithita i schlegelita.

Va ser descoberta a Smrkovec, al mont Slavkovský Les, dins el districte de Cheb (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). També ha estat descrita a la propera Jáchymov. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Smrkovecita