Sostre de la Catedral de Wells , a Anglaterra
Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra , i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també trebol , trespol i també sòtil (a Mallorca ), teginat (DIEC) o treginat (al Pla del Penedès i al País Valencià) i treginada (a Menorca i Mallorca, al costat de sostre , aquest darrer exclusiu a Eivissa). La coberta que dona a la part exterior de l'edifici és la sostrada , teulada o terrat .[ 1]
En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat )[ 2]
o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura.
Segons la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta , de cúpula , etc.) i amb una gran varietat de materials.
Elements dels sostres
Depenent del tipus arquitectònic de l’habitatge o edifici, el sostre està basat en alguns elements constructius que cal recordar : arquitraus, bigues, cairats, voltes, carregament, [ 3] ... etc.
Materials
Els sostres físics estan construïts de materials diversos. Les propietats d’un sostre depenen del disseny, la construcció i els materials.
Material metàl·lics
Material ceràmics
Polímers
Materials mixtes i compostos
Materials compòsits
Materials de protecció: pintures, vernissos, zinc per a galvanisat, anodisat, cromat, ...
Característiques generals
Propietats mecàniques
Resistència
Rigidesa
Estabilitat química
Propietats ignífugues
Aïllament tèrmic
Aïllament acústic
Propietats acústiques
Capacitat d’absorció d’energia mecànica
Costos de compra, manteniment i reciclatge
Disponibilitat
Propietats òptiques: opacitat, transparència, reflectivitat,...
Propietats decoratives: color, textura superficial, ...
Materials pròpiament dits
Habitatges primitius i/o senzills (a nivell de terra o sense un pis alçat)
El sostre acostuma a ser la part inferior de la teulada. Si és practicable proporciona una habitabilitat reduïda.
Glaç Iglús .
A vegades algun bloc de glaç del sostre és transparent per permetre la llum natural.[ 5]
Pells Tipis
Branques. (Vegeu Wigwam [ 6] i wickiup ).[ 7]
Canyes [ 8]
Palla o elements vegetals similars [ 9]
Fusta
Fusta semi-elaborada (Cabanes de troncs).[ 10]
Fusta serrada.[ 11]
Fusta preparada.[ 12]
Planxes metàl·liques ondulades.[ 13]
Planxes de fibrociment. ( "Uralita").[ 14]
Lloses de pedra
c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d'una teulada enllosada:
«
Qui cubre de lausa ,
Cent ans se repausa,
So diz Salomos.
Qui be no l'afusta,
Sa mort y ajusta,
Respon li Marcos.
»
Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[ 15]
Lloses de pissarra.[ 16]
Pedra
Sense tallar. Per exemple: cabanes de pedra seca.[ 17]
Pedra picada
Maons, totxos i similars
Toves.[ 18]
Tàpia.[ 19]
Argamassa
Formigó
Estores
Canyissos
Feltre.[ 20]
Teixits
Habitatges d’un pis o més
Les cases d’un o més pisos, plenament practicables i habitables han de tenir trebols resistents, i un sistema d’escales o similar. El sostre d’un nivell és la part baixa del nivell superior.
Documents
1471-1484. Capella Sixtina .[ 21]
1584. Concòrdia per a fer una torra a Argentona . Esmentant diversos sostres.[ 22]
1699.[ 23]
1724. Pintat de sostres.[ 24]
1799.[ 25]
1845.[ 26]
1856.[ 27]
1863 - 1875. Tabernacle de Salt Lake City.[ 28]
1885.[ 29]
1889.[ 30]
1895.[ 31]
2000. Canyissos i les seves funcions en construcció.[ 32]
2008. Cúpula de la Sala de drets humans (Palau de les nacions, Ginebra).[ 33]
2016. Teginat.[ 34]
Referències
↑ «Combinació de sostre disseny ». Arxivat de l'original el 2021-12-23. [Consulta: 23 desembre 2021].
↑ Carles Buxadé Ribot; Joan Margarit Consarnau. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: Disseny i càlcul . Edicions de la UPC, 1998, p. 106 i ss.. ISBN 9788483012550 [Consulta: 16 abril 2011].
↑ Pons , A.P.. Començant a construir . Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2016, p. 290 (UPCGrau). ISBN 978-84-9880-566-6 .
↑ Groover , M.P.. Fundamentos de manufactura moderna: materiales, procesos y sistemas (en castellà). Prentice Hall, 1997, p. 40. ISBN 978-968-880-846-7 .
↑ Porter , R.P.; MacMillan , T.C.; Jones , W.P.. The Inter Ocean Curiosity Shop ... . Inter Ocean Publishing Company, 1884, p. 69.
↑ Drake , S.G.. Indian Captivities; Or, Life in the Wigwam: Being True Narratives of Captives who Have Been Carried Away by the Indians, from the Frontier Settlements of the United States, from the Earliest Period to the Present Time . Derby & Miller, 1853, p. 26.
↑ Campbell , P. Survival Skills of Native California . Gibbs Smith, 1999, p. 19. ISBN 978-0-87905-921-7 .
↑ Llorente , T. Valencia (en castellà). Cortezo, 1889, p. 1019 (España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia).
↑ von Schellendorff , P.L.E.H.A.B.; Hare , W.A.H.. The Duties of the General Staff . C. Kegan Paul & Company, 1877, p. 209 (The Duties of the General Staff).
↑ Wicks , W.S.. Log Cabins: How to Build and Furnish Them . Forest and Stream, 1889 (American architectural books : based on the Henry-Russell Hitchcock bibliography).
↑ Reports from Select Committees of H.C., and Evidence , 1891, p. 224 (Reports from Select Committees of H.C., and Evidence).
↑ Popular Science Monthly. How to Build Cabins, Lodges, and Bungalows: Complete Manual of Constructing, Decorating, and Furnishing Homes for Recreation or Profit . Skyhorse, 2014, p. 61. ISBN 978-1-62873-882-7 .
↑ Toullelan , P.Y.. Tahiti et ses archipels (en francès). Karthala, 1991, p. 23 (Collection Méridiens). ISBN 978-2-86537-291-1 .
↑ Escribano , F. Descalç sobre la terra vermella.: Vida del bisbe Pere Casaldàliga . Edicions 62, 2010, p. 7 (Biografies i Memòries). ISBN 978-84-297-6444-4 .
↑ Wendy Pfeffer. Proverbs in Medieval Occitan Literature . University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7 .
↑ Levine , J.S.. The Repair, Replacement, and Maintenance of Historic Slate Roofs . U.S. Department of the Interior, National Park Service, Cultural Resources, Preservation Assistance, 1993 (Preservation briefs).
↑ Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp . Cossetània, 2007, p. 21 (Col·lecció El Tinter). ISBN 978-84-9791-268-6 .
↑ Draper , A.S.. Mission San Juan Bautista . Rosen Publishing Group, 2003, p. 21 (The Missions of California). ISBN 978-1-4358-5926-5 .
↑ Centre d'Estudis de les Garrigues. Fites en el temps (en castellà). Editorial Fonoll, 2008, p. 1976-IA9 (Col·lecció d'Estudis locala Lo Plançó). ISBN 978-84-936052-9-2 .
↑ Braae , C. Among Herders of Inner Mongolia: The Haslund-Christensen Collection at the National Museum of Denmark . Aarhus University Press, 2017, p. 212 (The Carlsberg Foundation's Nomad Research Project). ISBN 978-87-7184-497-9 .
↑ Vincenet , J.; Davis , B.E.. The Collected Works of Vincenet . A-R Editions, 1978, p. 12 (Recent Researches in the Music of the Middle Ages and Early Renaissance). ISBN 978-0-89579-110-8 .
↑ Madurell i Marimon , J.M.. L’art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals . Caixa d'Estalvis Laietana, 1970, p. 204 (Premi Iluro).
↑ Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana: revista d'estudis històrics , 1886, p. 18-PA2 (Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana: revista d'estudis històrics).
↑ de Castro y Velasco , A.A.P.. El Museo Pictorico, Y Escala Optica: El Museo Pictorico, Y Escala Optica. Tomo Segundoo. Practica De La Pintura, En Que Se Trata De El Modo De Pintar à el Olio, Temple, y Fresco, con la resolucion de todas las dudas ... (en castellà). Por la Viuda de Juan Garcia Infançon, 1724, p. 123 (El Museo pictorico y escala optica).
↑ Rozier , F.; Gamborino , M.; Guerra , J.A.. Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria (en castellà). en la Imprenta Real, 1799, p. 416 (Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria).
↑ de Saint-Félix , A.J.M.. Traité historique et descriptif, critique et raisonné des ordres d'architecture: avec un nouveau système simplifié ... accompagné d'une biographie des architectes et d'un vocabulaire universel, avec 32 planches ... (en francès). P. Bertrand, 1845, p. 112.
↑ de Madrazo , P. Sevilla y Cadiz (en castellà). Lopez, 1856, p. 524-IA30 (Recuerdos y bellezas de Espana).
↑ Thomas , W.H.. Mormon Saints . Houlston and Sons, 1890, p. 9.
↑ Tredgold , T.; Tarn , E.W.. Elementary principles of carpentry, chiefly composed from the work of T. Tredgold, with additions. And, A treatise on joinery. Ed. by E.W. Tarn [With Atlas ], 1885, p. 176.
↑ Bey , A. Viatjes de Ali Bey el Abbassi per África y Assia, 1803-1807 (en castellà). La Renaixensa, 1889, p. 39 (Viatjes de Ali Bey el Abbassi per África y Assia, 1803-1807).
↑ Bellet , J.B.. Els gregs: Els etruscos. El vidre, els llamps, per que es diu llengua d'oc? . Impr. y lliberia "L'Avenç" de Massó y Casas, 1895, p. 277 (Erros historics).
↑ Mor , J.A.C.. Altres aprofitaments forestals . Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, p. 245 (Col-lecció Eines). ISBN 978-84-8409-554-5 .
↑ Niezen , R.; Sapignoli , M. Palaces of Hope: The Anthropology of Global Organizations . Cambridge University Press, 2017, p. 107 (Cambridge Studies in Law and Society). ISBN 978-1-108-10778-5 .
↑ Catalans , I.E.. Estudi d'implantació terminològica :: la gastronomia del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica als restaurants de Gràcia i l'Eixample de Barcelona . Institut d'Estudis Catalans, 2016, p. 61 (Eines de terminologia).
Vegeu també
Bibliografia
Palaia Pérez , Liliana. Vocabulario básico de construcción arquitectónica . Ed. Universitat Politècnica de València, 2005. ISBN 84-97058844 . (castellà)
Viccionari