Steven Weinberg
| (2010) |
|
|
Naixement | 3 maig 1933 Nova York |
---|
Mort | 23 juliol 2021 (88 anys) Austin (Texas) |
---|
Sepultura | Texas State Cemetery (en) |
---|
Residència | Austin |
---|
Grup ètnic | Asquenazites |
---|
Religió | Ateisme |
---|
Formació | Universitat de Princeton - física (–1957) Bronx High School of Science (–1950) Universitat Cornell Universitat de Colúmbia |
---|
Director de tesi | Sam Treiman |
---|
|
Camp de treball | Física teòrica, cosmologia i física |
---|
Ocupació | físic, físic teòric, professor d'universitat, escriptor, cosmòleg |
---|
Ocupador | Universitat de Texas a Austin Institut Niels Bohr Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat Harvard Institut de Tecnologia de Massachusetts |
---|
Membre de | |
---|
Moviment | Ateisme |
---|
Professors | Sam Treiman |
---|
|
Estudiant doctoral | John Preskill, Edward Tryon, Rafael Atilio Lopez-Mobilia (en) , Orlando Alvarez (en) , Claude William Bernard (en) , Bob Holdom (en) , John M. LoSecco (en) , Lay Nam Chang (en) , Clifford Burgess (en) , Fernando Quevedo, Ubirajara van Kolck (en) , Scott Steven Willenbrock (en) , Bernard David Barkan Roth (en) , Jun Liu (en) , Mark G. Raizen (en) , Todd Hunter West (en) , W. Vincent (Wensheng) Liu (en) , Kanokkuan Chaicherdsakul (en) i Raphael Flauger (en) |
---|
|
Cònjuge | Louise Weinberg (1954–) |
---|
|
|
|
|
Steven Weinberg (Nova York, 3 de maig de 1933 - Austin, 23 de juliol de 2021) va ser un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Biografia
Va néixer el 3 de maig de 1933 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar al Bronx High School of Science, on conegué Sheldon Lee Glashow, i es llicencià en física l'any 1954 a la Universitat Cornell. L'any 1957 aconseguí el doctorat a la Universitat de Princeton.
Recerca científica
Inicià la seva col·laboració amb Sheldon Lee Glashow i Abdus Salam al voltant de la interacció electrofeble, demostrant com l'electromagnetisme i la força nuclear feble sota certes condicions són una sola i única interacció. Gràcies a aquests treballs es va poder comprovar com aquesta teoria era aplicable a totes les partícules i no tan sols als leptons.
El 1979 Weinberg, juntament amb Sheldon Glasow i Abdus Salam, foren guardonats amb el Premi Nobel de Física "pels seus treballs sobre la Interacció electrofeble".
Bibliografia
- Gravitation and Cosmology: Principles and Applications of the General Theory of Relativity (1972)
- The First Three Minutes: A Modern View of the Origin of the Universe (1977)
- The Discovery of Subatomic Particles (1983)
- Elementary Particles and the Laws of Physics: The 1986 Dirac Memorial Lectures (1987, realitzat amb col·laboració de Richard Feynman)
- Dreams of a Final Theory: The Scientist's Search for the Ultimate Laws of Nature (1993)
- Quantum Theory of Fields (3 volums: 1995, 1996 i 2003)
- Facing Up: Science and its Cultural Adversaries (2001)
- Glory and Terror: The Coming Nuclear Danger (2004)
- Facing Up: Science and Its Cultural Adversaries (2003)
Enllaços externs