Suat Atalık
Suat Atalık (nascut a Istanbul el 10 d'octubre de 1964) és un jugador d'escacs turc, descendent de bosníacs,[1] que té el títol de Gran Mestre des de 1994.[2] Fou l'únic Gran Mestre de la Federació Turca d'Escacs entre el 1994 i el 2005, quan Mikhaïl Gurévitx s'hi va afilar. Ha representat internacionalment diverses federacions nacionals, i des de 2019 competeix per Sèrbia. A la llista d'Elo de la FIDE del juny de 2022, hi tenia un Elo de 2454 punts, cosa que en feia el jugador número 24 (en actiu) de Sèrbia.[3] El seu màxim Elo va ser de 2632 punts, a la llista d'abril de 2006 (posició 90 al rànquing mundial).[4] Biografia i resultats destacats en competicióVa estudiar al Liceu Galatasaray i estudià psicologia a la Universitat Boğaziçi. Nascut a Turquia el 1964, representà el país al Campionat del món júnior de 1983, i en fou el primer tauler en diverses olimpíades d'escacs. Els anys 1987 i 1988 fou Campió de Turquia.[2] El 1995 va guanyar la darrera edició del Congrés d'estiu de Hastings. El 1999 fou primer al torneig d'Alushta.[5] A despit dels seus èxits amb Turquia i del fet que residia a Istanbul, algunes disputes amb els organitzadors d'escacs turcs el varen dur a fixar la seva residència a Bòsnia i Hercegovina, el país dels seus avantpassats. A l'olimpíada d'escacs de 2000 a Istanbul, Atalik hi va voler jugar representant Bòsnia i Hercegovina en comptes de Turquia, i com a resultat, els organitzadors de l'olimpíada li van impedir jugar. Després de l'elecció d'un nou staff a la federació turca, va retornar a l'equip nacional turc, el 2004.[2] El 2003, fou primer al torneig de Mar del Plata. El 2007 empatà al primer lloc amb Michael Roiz al torneig Gorenje de Valjevo.[6] L'11 de novembre de 2005 es va casar amb la GM femenina russa de 22 anys Ekaterina Polovnikova.[2][7][8] L'ex aspirant al campionat del món Nigel Short, participà en la cerimònia com a testimoni del nuvi.[9] El 2006, Atalık va guanyar el 3r Campionat del Mediterrani a Antalya, Turquia.[10] El 2007 es proclamà campió de Turquia per tercer cop en la seva carrera, vint anys després de la primera vegada. Partides notables
Notes i referències
|