|
The Truman Show
The Truman Show és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Peter Weir estrenada el 1998. ArgumentTruman Burbank fa una vida tranquil·la. Casat amb Meryl, infermera, viu a la ciutat paradisíaca de Seaheaven, plena de gent simpàtica i de jardins ben mantinguts. Tanmateix, Truman té ganes de veure el món, de descobrir noves coses, i sobretot de trobar una noia, Sylvia, la mirada de la qual el va embruixar en la seva joventut. Però tot sembla obligar Truman a quedar-se allà on és. Personatges
Repartiment
Premis
ComentariThe Truman Show és una pel·lícula que és coneguda per la crítica que fa dels programes de telerealitat contemporanis.[1] Tanmateix, la visió d'un home en un sistema molt poderós, vivint en la ignorància i en la banalitat, no és cosa nova. No obstant això, la pel·lícula no és una simple repetició i planteja preguntes inèdites. Fonts d'inspiracions de la pel·lículaTruman viu en un món on tot és organitzat per una sola persona (el director), un món orwellià a prop de 1984 i del seu Gran Germà. Però es tracta també d'un home (a priori) tranquil que dubta a poc a poc de la realitat. El que l'acosta de la novel·la de Philip K. Dick El Temps desarticulat del qual reprèn la idea de partida.[2] Per acabar, la recerca de la realitat de Truman ens evoca Matrix pel biaix de l'Al·legoria de la caverna, i per certs elements a la sèrie The Prisoner. «Truman» és un homònim de true man, que significa en anglès «l'home veritable» o «l'home vertader».[3] Al començament de la pel·lícula, certs «figurants» deixen entendre que es tractaria d'una experiència per veure com reaccionaria de debò un home en el moment de situacions dignes d'una sèrie de televisió, com la falsa desaparició del seu pare. Anàlisi de la pel·lículaAquesta pel·lícula denuncia la vida de Truman amb un to de comèdia, més que de ciència-ficció. És tancat en un món on una sola persona ho controla tot (el director). Aquest és col·locat tot dalt de l'estudi, a la lluna. S'hi pot doncs veure una al·legoria de Déu totpoderós.[4] D'altra banda, l'amo de Truman sembla també ser l'espectador i la publicitat.[5] En efecte, l'espectador determina per la tria la seva cadena del futur del programa i, per tant, del de Truman. Però la publicitat té també un paper molt important en la seva vida. Els seus parents se li adrecen regularment utilitzant eslògans publicitaris. L'omnipresència de les càmeres i la presència d'actors aconsegueixen una atmosfera sufocant, prop del Big Brother. El realitzador té tots els poders sobre la vida de Truman. Quan Truman decideix anar-se'n de la ciutat en vaixell, s'adona que és «tancat», i que el cel de l'horitzó és de fet una paret pintada. Troba una porta per sortir de l'immens estudi. El realitzador li parla llavors, com ho faria Déu, per una veu que baixa del cel i li revela la realitat, després li proposa quedar-se per evitar sofrir les dificultats del món exterior. Tanmateix, Truman s'atura. Aquesta part de la pel·lícula és un elogi a la llibertat de pensament i de decisió. Aquest costat recorda el llibre Un món feliç d'Aldous Huxley, amb el mateix combat entre d'un costat una vida controlada, vigilada, però sense riscs, i de l'altre la llibertat i els seus problemes inherents. Per acabar, la pel·lícula sembla també tractar de l'impossible control total dels individus. La seva fugida no és deguda a una voluntat de descobrir el món, ja que té por, i al desig boig per una dona que amb prou feines coneix.[6] Per aquesta història, aquesta pel·lícula és prop de la novel·la 1984, ja que és també l'amor que provoca la rebel·lió. Referències
Enllaços externs A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a The Truman Show
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
