Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC)

Tiberi Semproni Llong

Biografia
Naixement	segle III aC valor desconegut
Mort	174 aC valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – 174 aC
Decemvir sacris faciundis (en)
210 aC – 174 aC
Àugur
210 aC – 174 aC
Tribú de la plebs
200 aC – 200 aC
Edil curul
198 aC – 198 aC
1r Triumvir coloniae deducendae
197 aC – 197 aC
Governador romà Còrsega i Sardenya
196 aC – 195 aC
Pretor
196 aC – 196 aC
2n Triumvir coloniae deducendae
194 aC – 194 aC
Cònsol romà
194 aC – 194 aC Juntament amb: Publi Corneli Escipió Africà
1r Legat
193 aC – 193 aC
2n Legat
191 aC – 191 aC
Activitat
Ocupació	sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana mitjana
Família
Família	Sempronii Longi (en)
Cònjuge	valor desconegut
Fills	Gai Semproni Llong
Pares	Tiberi Semproni Llong   i valor desconegut
Germans	Publi Semproni Llong

Tiberi Semproni Llong (en llatí Tiberius Sempronius Ti. F. C. N. Longus) va ser un magistrat romà del segles II i II aC. Era fill de Tiberius Sempronius C. F. C. N. Longus. Formava part de la gens Semprònia, i era de la família dels Llong, d'origen plebeu.

Sembla que va substituir el seu pare com a decemvir sacris faciundis l'any 210 aC i després, el mateix any, va ser també àugur, al lloc de Tit Otacili Cras. Sembla rar que tingués aquests càrrecs sense haver obtingut abans cap altra magistratura, però Titus Livi ho diu de manera molt clara, sense possibilitat de dubte. El mateix any tanmateix va ser elegit tribú de la plebs i el 197 aC era un dels Triumviri coloniae deducendae per l'establiment de colònies a Puteoli, Buxentum i altres llocs.

L'any 196 aC va ser pretor amb Sardenya com a província, on va allargar el seu mandat també el 195 aC. L'any 194 aC va ser elegit cònsol amb Publi Corneli Escipió Africà, i va lluitar contra els bois sense gaire èxit.

L'any 193 aC va ser legat del cònsol Luci Corneli Merula en la seva campanya contra els bois i el 191 aC legat del cònsol Marc Acili Glabrió I en la campanya contra Antíoc III el Gran a Grècia.

Va aspirar sense èxit a la censura el 184 aC. Va morir de pesta l'any 174 aC.^[1]