Tina Sainz

Tina Sainz

(2006)
Biografia
Naixement	(es) María Fernanda Agustina Sainz Rubio 26 febrer 1945 (79 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	actriu, presentadora de televisió

María Fernanda Agustina "Tina" Sainz Rubio (Madrid, 26 de febrer de 1945) és una actriu espanyola.^[1][2]

Filla d'un apuntador de teatre. De petita acudia amb el seu pare a la tertúlia del Café Comercial amb Antonio Mingote i Rafael Azcona i amb 16 anys va treballar d'aprenent de modisteta per 35 pessetes al dia, abans de fer la seva primera prova al teatre.

Va començar la seva activitat interpretativa sobre els escenaris, participant en muntatges com La camisa (1962), de Lauro Olmo; English Spoken (1968), de Lauro Olmo; Los buenos días perdidos (1973), d'Antonio Gala, o El adefesio (1976), de Rafael Alberti.

Amb posterioritat, interpretaria sobre les taules, entre altres, Dígaselo con Valium (1993), de José Luis Alonso de Santos; Mi querida familia (1994), de Neil Simon, i El cartero de Neruda (2006), d'Antonio Skármeta.

No obstant això, ja des de principis de la dècada dels seixanta, la seva carrera es va vincular molt estretament a la televisió, i es converteix en assídua dels espais dramàtics de TVE, com Platea, Primera fila, Mañana puede ser verdad (1964), Novela, Estudio 1, Siempre alegres, Hora once (1969), Cuentopos (1974) o Teatro de siempre. En 1970 arribaria a protagonitzar la seva pròpia sèrie Remite: Maribel, una comèdia escrita per Alfonso Paso.

Debuta al cinema el 1967 amb Los chicos con las chicas, vehicle de lluïment del llavors grup musical de moda a Espanya, Los Bravos. Al llarg de la dècada següent, la seva activitat cinematogràfica la porta a intervenir en desenes de títols, especialment comèdies lleugeres, entre les quals s'inclouen Españolas en París (1971), Las Ibéricas F.C. (1971) o Cuando los niños vienen de Marsella (1974).

Durant els vuitanta se centra fonamentalment en la seva carrera teatral, arribant a dirigir el Teatro Estable de Màlaga.

En 1991 presenta el programa de TVE Juego de niños i des de llavors ha compaginat cinema i televisió, mitjà en el qual han destacat els seus papers de repartiment en les sèries Compañeros (1998-2002), interpretant Tere, la directora del Colegio Azcona, i Mis adorables vecinos (2004-2006), donant vida a Teresa de Bromujo, una majordoma impertinent. Ambdues a Antena 3.

Persona de reconegut compromís polític i lligada al Partit Comunista d'Espanya, en 1975 es va unir a la primera vaga d'actors en reclamació a un dia de descans en els teatres, en la qual va participar activament amb altres companys de professió, com Concha Velasco o Juan Diego, i durant la qual va ser detinguda, juntament amb Rocío Dúrcal, i empresonada a Yeserías.

Casada molt jove, és mare d'un fill que viu a Atlanta i treballa en la cadena estatunidenca CNN. Darrerament ha manifestat que va rebre amenaces de no poder treballar per haver assistit al casament d'Ana Aznar.^[3]

• Los años del Bachillerato (1960), d'André Lacourn.
• Los ojos que vieron la muerte (1961), d'Agatha Christie.
• El rinoceronte (1961), d'Eugène Ionesco.
• Los inocentes de la Moncloa (1963), de José María Rodríguez Méndez.
• ¿Quién quiere una copla del Arcipreste de Hita? (1965), de José Martín Recuerda.
• Casi Lolita (1967), d'Alfonso Paso.
• ¡Estos chicos de ahora! (1967), d'Alfonso Paso.
• English Spoken (1968), de Lauro Olmo.^[4]
• Por El Escorial, cariño mío (1968), d'Alfonso Paso.
• Los buenos días perdidos (1973), d'Antonio Gala.
• Las tres hermanas (1973), d'Anton Txékhov.
• El día después de la feria (1974) de Frank Harvey
• Las hermanas de Búfalo Bill (1975), de Manuel Martínez Medeiro.
• El adefesio (1976), de Rafael Alberti.
• Noche de guerra en el Museo del Prado (1978), de Rafael Alberti.
• La señora Tártara (1980), de Francisco Nieva.
• Dígaselo con Valium (1993), de José Luis Alonso de Santos.
• Mi querida familia (1994), de Neil Simon.
• La rosa tatuada (1998), de Tennessee Williams^[5]
• El cartero de Neruda (2006), d'Antonio Skármeta.
• La marquesa de O (2009-2010), de Heinrich von Kleist.
• Las bicicletas son para el verano (2011), de Fernando Fernán Gómez (Radioteatre per la Cadena SER).
• Fedra (2018), de Paco Bezerra.

Premis Goya

Fotogramas de Plata

Premis TP d'Or

Premis Iris

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics

Altres reconeixements

2000: Premi "Pepe Isbert" del Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola.^[6]

• 2001: Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.^[7]
• 2006: Premi Dafne d'Honor del III Festival Internacional de Cinema de Villaviciosa de Odón a la seva "excelsa i prolífica carrera artística".^[8]
• 2007: Premi "8 de marzo" (Menció especial) atorgat per l'ajuntament de Getafe i el Consell Sectorial de la Dona de Getafe pel seu "compromís contra les injustícies i les desigualtats...".^[9]

Entre altres premis, també ha estat reconeguda amb la Medalla d'Or de la província de Valladolid, el Premi de la Crítica i el Premi ABC.^[7]

• Melgares de Aguilar, Alejandro. «Entrevista a Tina Sainz 13/11/2014», 2014. Arxivat de l'original el 2015-01-16. [Consulta: 16 setembre 2019].