El sud-coreà Kim Woo-jin es va endur la medalla d'or, en guanyar a l'estatunidenc Brad Ellison, per 6-5 a la final, en una ajustadíssima última fletxa de desempat.[2] Aquesta victòria el va situar com al millor arquer olímpic de tots els temps, després de guanyar 5 medalles d'or en les diferents proves.[3] La medalla de bronze fou pel també sud-coreà Wooseok Lee, qui es va imposar clarament per 6-0 a l'alemany Florian Unruh.[4]
L'equip dels Estats Units és la selecció més guardonada, amb 5 medalles d'or, 3 medalles de plata i 1 medalla de bronze, en les 14 edicions que la prova individual masculina ha estat present als Jocs Olímpics. L'estatunidenc Darrell Pace, amb 2 medalles d'or, és el tirador amb més medalles en la història de la competició.
Format
Els 64 participants classificats van començar amb una ronda pel rànquing, que va determinar la posició en la següent fase. Tots els arquers van disparar 72 fletxes, amb un objectiu a 70 metres de distància, en 12 tandes de 6 fletxes cadascuna, amb un màxim de temps de 2 minuts. La màxima puntuació global era de 720 punts.
Un cop finalitzada aquesta fase, tots els atletes van passar a la fase eliminatòria. L'arquer que va quedar en la posició número 1, es va enfrontar amb l'arquer que va quedar en la posició número 64 i així successivament. A partir d'aquí el tirador que guanyava el combat passava l'eliminatòria i el que perdia, quedava eliminat. Els dos arquers que van guanyar la semifinal, van disputar la final per decidir la medalla d'or i de plata i els perdedors es van enfrontar per aconseguir la medalla de bronze.
Les partides en la ronda eliminatòria es van disputar al millor de 5 sets. En cada set, els dos tiradors disparaven 3 fletxes cadascú i qui obtenia major puntuació en cada set, obtenia 2 punts, mentre que l'altre jugador n'obtenia 0 punts. En cas d'empat, tots dos jugadors obtenien 1 punt. El primer atleta que arribava als 6 punts, guanyava la partida. Si al final dels 5 sets hi havia un empat, tots dos tiradors, havien de llençar una fletxa fins que un dels dos obtingués més punts que l'altre.[5][6]
Classificació
França, com a país amfitrió va obtenir 3 places a la prova. La resta de països van obtenir places mitjançant les classificacions per equips o individuals. Cada equip que ho va aconseguir va classificar els seus 3 arquers per a la prova. En cas de l'equip mixt, únicament va classificar a un tirador. Les 5 maneres d'obtenir classificació foren el Campionat del Món de 2023, els jocs continentals, els tornejos de qualificació continental, el torneig final de qualificació i el rànquing mundial.[7] Finalment es van decidir 2 places com a quotes universals per garantir la diversitat geogràfica dels participants.[8]