Rafael Nadal, defensor del títol i número 1 del rànquing, i el suís Roger Federer, novament absent a la cita per decisió pròpia, es disputaven el primer lloc del rànquing individual de forma que Nadal estava obligat a reeditar el títol per conservar aquest honor, en cas contrari seria Federer qui recuperaria el número 1.
Nadal va establir una nova fita en la història del tennis, ja que va guanyar per onzena vegada aquest Grand Slam, d'aquesta forma va igualar el rècord de Margaret Court en l'Open d'Austràlia i que inclou tota la història del tennis. Amb aquest ja són tres torneigs que ha guanyat en onze vegades (Barcelona i Montecarlo). Aquest fou el quart títol de la temporada, tots sobre terra batuda, i el Grand Slam número 17 del seu palmarès, novament a tres de Roger Federer com a tennista amb més títols de Grand Slam. En la final va superar l'austríac Dominic Thiem, que va disputar la seva primera final de Grand Slam.[1][2]
L'espanyol Feliciano López va disputar el seu 65è torneig de Grand Slam consecutiu, igualant el rècord que posseïa Roger Federer en solitari.
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Part baixa
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Referències
Enllaços externs