Torre de Jericó

Torre de Jericó
Dades
Tipus	Jaciment arqueològic
Construcció	mil·lenni VIII aC
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Jericó (Estat de Palestina)
Localització	Cisjordània
31° 52′ 15″ N, 35° 26′ 38″ E / 31.8708°N,35.4439°E / 31.8708; 35.4439

La torre de Jericó és una estructura de pedra de 8,5 metres d'alçada construïda durant el període neolític preceràmic A, al voltant de l'any 8000 aC.^[1] Fins als descobriments de Göbekli Tepe i de la torre de Tell Qaramel, es considerava el primer edifici de pedra i la primera obra d'arquitectura monumental de la història.^[2][3]

La torre destaca la importància de Jericó per a la comprensió dels patrons d'assentament en el període sultanià al Llevant meridional.^[4]

L'antiga muralla de Jericó va ser descoberta per John Garstang durant les excavacions de 1930 a 1936; les va datar cap al 1400 aC i va suggerir que eren les descrites al Llibre de Josuè de la Bíblia.^[5] Kathleen Kenyon va descobrir la torre construïda contra la paret a l'interior de la ciutat durant les excavacions del període 1952-1958. Kenyon va aportar proves que ambdues construccions eren molt més antigues, del neolític, i formaven part d'una primera època preurbana.^[5]

La torre es va construir a pedra vista, amb una escala interior de vint-i-dos graons. De forma cònica, la torre té gairebé 9 metres de diàmetre a la base, i disminueix a 7 metres a la part superior. Les parets tenen aproximadament 1,5 metres de gruix.^[6] Es calcula que la construcció de la torre va durar uns 11.000 dies laborables.

Els estudis de Ran Barkai i Roy Liran de la Universitat de Tel-Aviv publicats el 2011 van suggerir propòsits astronòmics i socials en la construcció de la torre. Mostrat com a un primer exemple d'arqueoastronomia, van utilitzar el modelatge per ordinador per determinar que l'ombra de les muntanyes properes toca primer la torre a la posta de sol del solstici d'estiu i després s'esté per tota la ciutat.^[3] Tenint en compte que no es coneixen conflictes a la zona en el moment de la construcció, s'ha posat en dubte el propòsit defensiu tant de la torre, com del mur i de la fossa. No s'hi han trobat enterraments i, per tant, s'han descartat les teories de la necròpoli.

Barkai va argumentar que l'estructura podria haver servit per a despertar por i inspiració; va argumentar que hauria servit per a convèncer la gent que adoptava una manera de vida més dura (agricultura) i jeràrquica. Va concloure: «Creiem que aquesta torre va ser un dels mecanismes per motivar la gent a prendre part en un estil de vida en comunitat».^[1][7]

• Bar-Yosef, Ofer «The Walls of Jericho: An alternative Interpretation». Current Anthropology, 27, 2. JSTOR: 2742981.
• Bromiley, Geoffrey W. International Standard Bible Encyclopedia: A-D (en anlès). International Standard Bible Encyclopedia: A-D. Wm. B, 1995, p. 1006. ISBN 978-0-8028-3781-3. 
• Cremin, Aedeen. Archaeologica (en anglès). Frances Lincoln, 2007. ISBN 978-0-7112-2822-1. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Jericó