Torre de Jericó
La torre de Jericó és una estructura de pedra de 8,5 metres d'alçada construïda durant el període neolític preceràmic A, al voltant de l'any 8000 aC.[1] Fins als descobriments de Göbekli Tepe i de la torre de Tell Qaramel, es considerava el primer edifici de pedra i la primera obra d'arquitectura monumental de la història.[2][3] La torre destaca la importància de Jericó per a la comprensió dels patrons d'assentament en el període sultanià al Llevant meridional.[4] RecercaL'antiga muralla de Jericó va ser descoberta per John Garstang durant les excavacions de 1930 a 1936; les va datar cap al 1400 aC i va suggerir que eren les descrites al Llibre de Josuè de la Bíblia.[5] Kathleen Kenyon va descobrir la torre construïda contra la paret a l'interior de la ciutat durant les excavacions del període 1952-1958. Kenyon va aportar proves que ambdues construccions eren molt més antigues, del neolític, i formaven part d'una primera època preurbana.[5] EstructuraLa torre es va construir a pedra vista, amb una escala interior de vint-i-dos graons. De forma cònica, la torre té gairebé 9 metres de diàmetre a la base, i disminueix a 7 metres a la part superior. Les parets tenen aproximadament 1,5 metres de gruix.[6] Es calcula que la construcció de la torre va durar uns 11.000 dies laborables. ÚsEls estudis de Ran Barkai i Roy Liran de la Universitat de Tel-Aviv publicats el 2011 van suggerir propòsits astronòmics i socials en la construcció de la torre. Mostrat com a un primer exemple d'arqueoastronomia, van utilitzar el modelatge per ordinador per determinar que l'ombra de les muntanyes properes toca primer la torre a la posta de sol del solstici d'estiu i després s'esté per tota la ciutat.[3] Tenint en compte que no es coneixen conflictes a la zona en el moment de la construcció, s'ha posat en dubte el propòsit defensiu tant de la torre, com del mur i de la fossa. No s'hi han trobat enterraments i, per tant, s'han descartat les teories de la necròpoli. Barkai va argumentar que l'estructura podria haver servit per a despertar por i inspiració; va argumentar que hauria servit per a convèncer la gent que adoptava una manera de vida més dura (agricultura) i jeràrquica. Va concloure: «Creiem que aquesta torre va ser un dels mecanismes per motivar la gent a prendre part en un estil de vida en comunitat».[1][7] Referències
Bibliografia
|