La tràquea o popularment anomenada canya del pulmó, (del grectrakhys, "aspre, rugós") és un òrgan tubular de l'aparell respiratori de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als bronquis. La seva funció és brindar una via oberta a l'aire inhalat i exhalat des dels pulmons.
Embriologia
En els fetus de l'espècie humana la tràquea s'origina al termini del primer mes de vida intrauterina, a partir de la cara ventral de l'endoderma digestiu primitiu.[1] Cap als 51-54 dies després de la fecundació es formen els anells cartilaginosos traqueals.[2] Els trastorns durant el desenvolupament embrionari de la tràquea són causa de defectes congènits de gravetat variable.[3] La traqueomalàcia és el més prevalent d'ells, afectant a 1:1.500 nens. Es caracteritza per una excessiva colapsabilitat traqueal que pot comportar serioses dificultats respiratòries.[4] L'agenèsia de la tràquea és una condició molt infreqüent i quasi sempre fatal,[5] amb escassíssims casos de supervivència del nadó després d'efectuar-li una complexa intervenció quirúrgica practicable tan sols quan existeix un conjunt de característiques singulars.[6] L'estenosi traqueal congènita pot presentar-se de manera aïllada,[7] en el context d'una síndrome de Down[8] o conjuntament amb diverses malformacions cardìaques.[9] La majoria dels diverticles traqueals tenen el seu origen en una anomalia de la diferenciació endodèrmica del cartílag de l'òrgan durant la sisena setmana de la vida fetal[10] i acostumen a ser detectades incidentalment.[11]
Anatomia
És un conducte d'uns 12 cm de longitud i 2 cm de diàmetre, constituït per una sèrie de 16-20 cartílags hialins anulars incomplets, en forma de C, units per darrere per fibres musculars. La part oberta de la C és una superfície plana. Aquesta forma, que li dona consistència i flexibilitat alhora, és per a evitar així els frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments i per a permetre que la tràquea sempre estigui oberta, ja que està situada davant d'ell. Té dues porcions topogràficament diferenciades: cervical i toràcica.[12] La cervical s'estén des del marge inferior del cricoide, a l'alçada de la vèrtebra C6, fins un pla horitzontal que passa pel marge superior de l'estern, a nivell de D2. La porció toràcica ocupa sempre un pla medial en relació a l'esòfag. Va des del marge superior de l'estern fins a la bifurcació de la tràquea en els bronquis dret i esquerre, ubicada enfront de D5. Al mig de la bifurcació existeix una petita prominència cartilaginosa corbada en sentit antero-posterior, anomenada carina traqueal.[13] Quan les fibres musculars posteriors es contrauen, al tossir per exemple, el diàmetre de la tràquea disminueix i augmenta la pressió intratoràcica.
Les traqueotomies es practiquen en la porció cervical, efectuant una obertura entre els anells traqueals segon i tercer.[14] Rarament, després d'aquest procediment quirúrgic o d'una intubació perllongada apareix com a seqüelaiatrogènica una estretor patològica de la tràquea.[15]
Histologia
Estructura d'un anell traqueal
La histologia d'aquest òrgan mostra diverses capes des de la seva llum fins a la profunditat de la paret. En contacte amb el diàmetre interior del tub es troba la mucosa, formada per epiteli pseudoestratificatciliat amb cèl·lules ciliades que tenen uns 200 cilis cadascuna, cèl·lules caliciformes i basals i acumulacions de teixit limfoide associat a les mucoses (MALT) distribuïdes de forma difusa, que donen a la tràquea una funcionalitat immunitària cel·lular i humoral específica).[16] Les ciliades són les cèl·lules més abundants i s'encarreguen de desplaçar el moc i qualsevol partícula estranya existent en aquesta capa cap a la laringe. La mucosa descansa sobre la làmina pròpia, més gruixuda que la d'altres epitelis, rica en fibres elàstiques i vasos sanguinis. Per sota de la mucosa hi ha la submucosa, constituïda per teixit conjuntiu lax amb abundants glàndules seromucoses, fibres elàstiques i un infiltrat adipocitari. La capa més profunda correspon al cartílag hialí, eosinòfil (a les tincions té apetència per l'eosina) i envoltat per pericondri.[17]
↑Arce Martínez, R; Iniesta Turpín, JM «Embriologia y anatomia de la tràquea y el esófago» (en castellà). A: Libro virtual de formación en ORL (Scola Yurruti B, Ortega del Álamo P, Eds.) Sec. 4, Cap. 134, Sociedad Española de Otorrinolaringología y Patología Cérvico-facial, 2009; 1ª Ed., pàgs: 13 [Consulta: 1r juliol 2020].
↑Megías M, Molist P, Pombal MA «Tráquea» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Órganos animales. Respiratorio. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2019; Ag 16 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 29 maig 2020].
↑Zayed, Y; Tariq, MA; Chandran, AV «Tracheal Cancer» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 24; NBK538437 (rev), pàgs: 5. PMID: 30860706 [Consulta: 12 novembre 2021].
Fletcher, J; Martínez, K. Trachea: Everything you need to know (en anglès). Medical News Today Newsletter, HealthLine Media, 2020; Mar 27 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 2 maig 2021].
