|
Tribunal de Garanties Constitucionals
.svg) El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser un òrgan constitucional espanyol, antecedent de l'actual Tribunal Constitucional d'Espanya, existent durant la Segona República Espanyola. Va ser establert mitjançant l'article 122 de la Constitució de 1931 i regulat mitjançant una Llei Orgànica (14 de juny de 1933). El seu primer president va ser Álvaro de Albornoz. CompetènciaTenia competència per conèixer:
ComposicióEstava presidit per un president que nomenaven les Corts (no calia que fos diputat), el mandat del qual durava deu anys. Hi havia dos vocals nats, els presidents del Tribunal de Comptes i del Consell d'Estat i vint-i-tres electius: dos diputats, nomenats per les Corts en cada legislatura (nats), dos advocats escollits pels col·legis d'advocats, quatre professors d'universitat escollits per les facultats de dret i catorze vocals regionals. Els vocals regionals, de col·legis d'advocats i professors d'universitat tindrien un mandat de quatre anys, renovables per meitats cada dos anys. Pel que fa als vocals regionals, un corresponia a cada regió autònoma (en la data de creació del Tribunal només Catalunya), escollit per l'òrgan legislatiu d'aquesta regió. La resta del territori s'ordenava a diverses regions a l'efecte de l'elecció de vocals, les quals triarien cadascuna al seu vocal mitjançant votació en la que els electors serien tots els regidors dels ajuntaments de la regió. Per a l'elecció de vocals, la llei va considerar com a regions les existent des de la divisió regional de 1833:
El primer president del Tribunal de Garanties Constitucionals va ser el radicalsocialista Álvaro de Albornoz, escollit per les Corts en votació el 3 de juliol de 1933 (va dimitir el 9 d'octubre de 1934, sent substituït per Fernando Gasset Lacasaña.[1] El Tribunal es constituí el 2 de setembre de 1933.[2] Les eleccions per als vocals regionals van tenir lloc el 3 de setembre de 1933 i van suposar una àmplia derrota de la coalició governamental (el govern, presidit per Manuel Azaña, incloïa representants d'Acció Republicana, PSOE, Partit Republicà Gallec, Partit Radical Socialista, federals i Esquerra Republicana de Catalunya).[3] Els candidats afins al govern van obtenir cinc dels quinze vocals en disputa (un per a cada partit del gabinet, excloent als federals; el d'ERC nomenat pel Parlament de Catalunya) mentre que l'oposició va obtenir vuit (4 radicals, 3 de la CEDA, un nacionalista basc, un tradicionalista i un independent de dreta).[1] A conseqüència d'això, el president de la República, Niceto Alcalá Zamora va signar el decret de dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions.[1] La votació dels col·legis d'advocats va tenir lloc el 10 de setembre.[2] i va resultar en el triomf de la candidatura de Renovación Española,[1] que incloïa José Calvo Sotelo, llavors a l'exili. Llista de membresAlguns membres del tribunal foren els següents:[4]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||
