Trident II D5

Trident II D5
Tipus	míssil balístic de llançament submarí
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Història de servei
En servei	març 1990 – cap valor
Operadors	Marina dels Estats Units d'Amèrica i Royal Navy
Història de producció
Fabricant	Lockheed Martin
Especificacions
Longitud	13,51 m
Diàmetre	2,11 m

El Trident II D5 és un míssil balístic intercontinental per a submarins (SLBM) amb caps nuclears dels Estats Units. Constitueixen una part fonamental de la força nuclear de dissuasió dels Estats Units i del Regne Unit. Amb una capacitat de distància de més de 12000 km cada míssil és capaç de llançar fins a 12 caps MIRV contra 12 objectius diferents.

Desenvolupament

El míssil va ser desenvolupat sota el nom Trident I (C4) en 1979, sent retirades del servei les últimes unitats el 2000. la segona versió Trident II (D5) va ser desplegada el 1990 i està planejat que estarà en servei per 30 anys fins a 2027. Aquests míssils també són venuts al Regne Unit usant l'acord Venda de míssils Polaris de 1963 i estès en 1982 per vendre els míssils Trident I i subseqüentment els Trident II durant el mandat de Ronald Reagan.^[1] Per al desenvolupament del nou míssil el Regne Unit va cooperar amb un 5% del cost total.

Extensió de vida del D5

El 2002 es va prendre la decisió d'estendre la vida dels míssils i dels submarins de la Classe Ohio fins a 2042, per la qual cosa es va iniciar un programa per reemplaçar components obsolets a un cost mínim i alhora mantenir la resposta. El contractista guanyador va ser Lockheed Martin a un cost total de $ 789.900.000. El programa consisteix a actualitzar els sistemes dels míssils, sistemes de guia i els de reentrada.

A Anglaterra el 4 de desembre de 2006, Tony Blair va treure el pla de construir una nova generació de submarins perquè puguin portar els Trident II existents i unir-se al programa d'extensió de vida d'aquests.^[2]

El 14 de març de 2007, el govern d'Anglaterra va prendre la decisió de renovar els seus submarins nuclears i míssils a un cost total entre 15 i 20 mil milions de lliures, el temps total serà de 17 anys i durarà fins al 2050.^[3]

Primers Trident

L'actual Trident és de la sisena generació, abans dels Trident també existien els míssils Polaris.

Trident I C4: l'1 de la classe evolucionat de la classe Polaris.
Trident I C4: actualització, presenta major punteria.
Trident I C4: modificació de major grandària, opcions de cap.
Trident D5: versió nova del míssil menys alt però amb més gruix i major poder ofensiu.
Trident II D-5 (CDD6): coberta Buida major punteria i major càrrega nuclear.

Usuaris

Pocs països utilitzen míssils Trident, ja que la plataforma de llançament són submarins Balístics Nuclears.

Estats Units: submarins SSBN (Classe Ohio
Regne Unit: submarins SSBN (Classe Resolution i Classe Vanguard)

Referències

↑ Letter to Prime Minister Margaret Thatcher of the United Kingdom Confirming the Sale of the Trident II Missile System to the Her Country [Consulta: 2009]. Arxivat 2010-09-13 a Wayback Machine.
↑ UK nuclear weapons plan unveiled [Consulta: 2009].
↑ Trident plan wins Commons support [Consulta: 2009].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trident II D5

[2011-01-29] Trident II D-5 Fleet Ballistic Missile (en anglès). Federation of American Scientist, 1998 [Consulta: 3 novembre 2009].
[2011-01-29] Lockheed Martin UBM-133 Trident II (en anglès). Designation-Systems.Net by Andreas Parsch, 2008 [Consulta: 3 novembre 2009].
[2011-01-29] Trident (en anglès). Encyclopedia Astronautica, 2008 [Consulta: 3 novembre 2009].

[1] Letter to Prime Minister Margaret Thatcher of the United Kingdom Confirming the Sale of the Trident II Missile System to the Her Country [Consulta: 2009]. Arxivat 2010-09-13 a Wayback Machine.

[2] UK nuclear weapons plan unveiled [Consulta: 2009].

[3] Trident plan wins Commons support [Consulta: 2009].

[1]

[2]

[3]