Tungstita

Tungstita
Fórmula química	WO₃·H₂O
Epònim	tungstè
Localitat tipus	Old Mine Park, Long Hill, Trumbull, Comtat de Fairfield, Connecticut, Estats Units
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FJ.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FJ.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.10
Dana	4.5.2.1
Heys	7.15.5
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,32 Å; b = 10,7 Å; c = 5,12 Å
Color	groc, verd-groc, groc daurat; groc en llum transmesa
Exfoliació	perfecta - {001} perfecta; {110} imperfecta
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	resinosa, nacrada
Color de la ratlla	groc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 2,090 nβ = 2,240 nγ = 2,260
Birefringència	δ = 0,170
Dispersió òptica	r < v extrema
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Tgs
Referències	[1]

La tungstita és un mineral de la classe dels òxids. El nom reflecteix el seu contingut en tungstè.

La tungstita és un òxid de fórmula química WO₃·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Pot originar-se com a producte de la deshidratació de la hidrotungstita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tungstita pertany a «04.FJ: Hidròxids (sense V o U), amb H₂O +- (OH); octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: meymacita, sidwil·lita, hidrotungstita, ilsemannita i parabariomicrolita.

Va ser descoberta a Old Mine Park, a la localitat de Trumbull, dins el comtat de Fairfield (Connecticut, Estats Units). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tungstita