Valerià Pujol i Bosch
Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt, 28 de febrer de 1952 - Premià de Dalt, 29 de març de 1992) fou un poeta i escriptor català.[1] Llicenciat en Filologia Romànica, va ser professor a l'ensenyament secundari.[2][3] BiografiaPujol va patir la terrible poliomielitis dels anys 1950. Malgrat que la malaltia el va afectar físicament, aviat va ser reconegut com un dels autors joves que més va contribuir a superar el realisme de postguerra i encetar camins d'experimentació i transgressió formal i temàtica.[4] Va col·laborar amb diaris i publicacions com ara Diari de Barcelona, Última Hora, Avui, El País i El Periódico de Catalunya. Es va iniciar escrivint poesia, fortament influïda pel corrent filosòfic de l'existencialisme. En narrativa, va publicar contes eròtics, una narració titulada Terra de crims (1987) i dues novel·les. Va guanyar importants premis literaris com el Carles Riba, el Documenta i el Nacional de la Crítica. Com a traductor, va destacar la seva versió de la Història de l'ull, de Georges Bataille.[5] En paral·lel a l'obra literària, Pujol va ser un dels fundadors de Comissions Obreres a l'ensenyament, regidor per Iniciativa per Catalunya (IC) a l'Ajuntament de Premià de Dalt, candidat al Senat i membre de la Comissió Política Nacional d'IC.[4] Amb motiu del 70è aniversari del naixement del poeta, com també del 30è aniversari de la seva mort, l’associació Can Vallerià va designar l'any 2022 com a «Any Valerià Pujol».[4] Poesia
Narrativa breu
Novel·la
Referències
|