Vsèvolod de Kíev
Vsèvolod I de Kíev (ucraïnès: Всеволод Ярославич - Vsèvolod Iaroslàvitx) fou un gran príncep de la Rus de Kíev, fill del gran príncep Iaroslav I de Kíev anomenat el «Savi». Regnà de 1078 a 1093. A la mort del seu pare Iaroslav el Savi, es convertí en príncep de Pereiàslav de 1054 a 1073 amb les ciutats de Rostov del Don i Suzdal. És durant aquest període en 1055 que es troba la primera menció dels polovtses poble nòmada turc i pagà de l'estepa que vingueren amb llur cap Boluix i se'n van tornar per on havien vingut després d'haver acordat la pau amb Vsèvolod.[1] Tanmateix el 2 de febrer 1061, sota el comandament d'un altre cap anomenat Sokal, els polovtses van vèncer Vsèvolod[2] El 1073 es revolta amb el seu germà Sviatoslav II contra el seu altre germà el Gran príncep Iziaslav I de Kíev. Sviatoslav II amb la seva ajuda es converteix en príncep de Kíev i li cedeix la seva herència de Txerníhiv, indret del qual esdevindrà príncep de 1073 a 1078. Després de la mort de Sviatoslav II, es reconcilia amb Iziaslav I i l'ajuda a retornar al seu tron. A la mort del seu germà esdevé fins i tot Gran príncep de Kíev. Mor el 13 d'abril de 1093 i és inhumat a la Catedral de Santa Sofia de Kíev. S'havia casat en 1046 amb Anna, anomenada també Zoé o Irene, filla de l'emperador Constantí IX[3] Morta el 1067, amb qui va tenir un fill, Vladímir II Monòmac. Notes i referències
Bibliografia
|