 Wenlanzhangita-(Y) |
|---|
| Fórmula química | Y₂V3+₂V4+₂(SiO₄)₂O₄(OH)₄ |
|---|
| Localitat tipus | mina Yushui, comtat de Mei, Meizhou, Guangdong, República Popular de la Xina |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 5,9632(7) Å; b = 9,599(1) Å; c = 9,9170(9) Å; α = 90,033(8)°; β = 98,595(9)°; γ = 90,003(9)° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
|---|
| Grup espacial | p1 |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat  |
|---|
| Codi IMA | IMA2022-142 |
|---|
| Any d'aprovació | 2023 |
|---|
| Data de publicació | 15 març 2024 |
|---|
| Publicat a | American mineralogist |
|---|
| Símbol | Wlz-Y |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La wenlanzhangita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats.
Característiques
La wenlanzhangita-(Y) és un tectosilicat de fórmula química Y₂V3+₂V4+₂(SiO₄)₂O₄(OH)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2023,[2] i publicada l'any següent.[3] Cristal·litza en el sistema triclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció mineralògica del Museu Geològic de la Xina, a Beijing (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg: gmctm 2202.
Va ser descoberta a la mina Yushui, situada al comtat de Mei, a Meizhou (Guangdong, República Popular de la Xina), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Wenlanzhangite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 72». European Journal of Mineralogy, 35, 2, 20-04-2023, pàg. 285–293. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-285-2023 [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ Liu, Peng; Li, Guowu; Sun, Ningyue; Yao, Wei; Yu, Hong; Tian, Yongfei; Yang, Wenqiang; Zhao, Fengshang; Cook, Nigel J. «Wenlanzhangite–(Y) from the Yushui deposit, South China: a potential proxy for tracing the redox state of ore formation». American Mineralogist, 15-03-2024. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2023-9220 [Consulta: 7 maig 2024].
