Xantiosita

Xantiosita
Xanthiosita de color verd brillant
Fórmula química	Ni₃(AsO₄)₂
Epònim	groc i sofre
Localitat tipus	Johanngeorgenstadt i St Stephen-in-Brannel (en)
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/A.08
Dana	38.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	pulverulent, microcristal·lí, crostes amorfes
Estructura cristal·lina	a = 10.174Å, b = 9.548Å, c = 5.766Å, β = 92.98°
Grup espacial	grup espacial P2₁/c
Color	groc daurat
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	grassa, nacrada
Diafanitat	translúcida
Densitat	5,37 g/cm³
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1965 s.p.
Símbol	Xth
Referències	[1][2]

La xantiosita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenada així l'any 1869 per Gilbert Joseph Adam, del grec xanthos, groc, i thion, sofre, en al·lusió al seu color groc com el d'aquest element.

La xantiosita és un arsenat de níquel amb fórmula Ni₃(AsO₄)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic, trobant-se de manera habitual en forma pulverulenta, microcristal·lina o en crostes amorfes. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la xantiosita pertany a «08.AB: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofil·lita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, graftonita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiita, pseudolyonsita i lyonsita.

És un mineral secundari rar que es troba en dipòsits hidrotermals de níquel, arsènic i urani. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismut, bunsenita, uraninita i aerugita.