Las fòrmas ancianas son : Raimundus Bruni de Barciaco en 1192, Barsac, Bersac au sègle XIII, hominibus de Berzac en 1254, in parrochiis de Barsaco en 1273, parrochia de Barssiaco en 1273, Bersako en 1277, Berzac en 1279, Barciaco en 1288, Barsaco en 1289; Berciaco en 1293, prepositura de Barsac en 1307-1317, Sanctus Vincentius de Barsaco al sègle XIV, etc[1].
Segon Dauzat, Barçac vendré deu nom gallic d'òme *Barcios, varianta de Bercius, damb lo sufixe -acum. Mes Dauzat demanda de consultar tanben Bersac, p.75 [2].
Segon Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, Barçac vendré deu nom germanic d'òme Bertus, damb lo sufixe -iacum. Segon Jacques Astor, citat tanben per B. Boyrie-Fénié, s'agís [un pauc coma Dauzat] deu nom gallic d'òme Barcius, d'après Bercius[1].
Bénédicte Boyrie-Fénié pensa que l'alternància entre e e a hèi esitar entre un germanic Bertius e un gallic *Barcios. Pr'amor de la preséncia de Barçac sus lo Camin Gallian, via romana, *Barciacu(m) sembla pus probable [1]. Xavier Delamarre interprèta autament lo nom celtic *Barcios inatestat : seré una varianta de Baracios, atestat. L'etime es Barciācon (derivacion en -ācon)
[3].
Veire Barçac (Nauta Vinhana).
Comunas deGirondaen Gasconha lingüistica (comunas actualas, comunas que contenen comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)