|
L'any 90 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Juli i Llop (o, més rarament, any 664 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «90 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Bitínia
República Romana
- Luci Juli Cèsar i Publi Rutili Llop són elegits cònsols.[3]
- Esclata la Guerra social entre Roma i un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte[4]) es va revoltar contra Roma, per no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.[5]
- Publi Rutili Llop té com a legats a la guerra a Gai Mari i a Gneu Pompeu Estrabó, i Luci Juli Cèsar a Luci Corneli Sul·la i a Tit Didi.[6]
- Rutili Llop s'enfronta a l'enemic, que havia pres posicions a la vora del riu Liris sota comandament de Veti Escató i divideix el seu exèrcit en dos cossos, un dirigit per ell mateix i un altre per Mari. Posa dos ponts al riu sense trobar resistència. Escató, de nit es col·loca davant de Llop i quan aquest creua el riu l'ataca, i els romans perden vuit mil homes (11 de juny).[7] Rutili Llop mor poc després de les ferides rebudes. No s'elegeix un cònsol successor, perquè el seu col·lega no pot anar a Roma per dirigir els comicis.[6]
- Luci Juli Cèsar ataca als samnites, però és derrotat pel general Vetti Cató i fuig a Esèrnia que llavors era lleial al govern de Roma. Amb reforços de gals i númides inicia l'ofensiva i derrota l'enemic a Acerrae a la Campània. Però deserten molts númides i com que sospita de la seva lleialtat envia a la resta a Àfrica. Papi Mutil, el general italià enemic, ataca el campament de Cèsar, però és rebutjat i perd sis mil homes. La victòria no té resultats importants i Cèsar es retira d'Acerrae sense aconseguir aixecar el setge i al tornar a aquesta zona, és derrotat amb fortes pèrdues per Mari Egnaci.[6]
- Aquestes derrotes, la por d'una guerra amb Mitridates VI Eupator i el perill de revolta dels seus aliats fan que Cèsar promogui una llei que garanteix la ciutadania romana als llatins i als aliats que són fidels a Roma, la llei Lex Julia de Civitate, amb un pacte pel qual la ciutat que no volgués la ciutadania hi podia renunciar, i podria segur com a estat federat.[8]
- Ciceró comença a servir a l'exèrcit romà a l'inici de la guerra social. Està a les ordres de Pompeu Estrabó i després de Sul·la.[9]
Naixements
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Apià. Història de Roma: Mitridates, XII, 7, 10-11
- ↑ Titus Livi. Epítom, LXXIII
- ↑ Ciceró. Orationes (en anglès). vol.1. Whittaker and Company, 1851, p. 11.
- ↑ Peake, Scott «A Note on the Dating of the Social War». Greece and Rome, 44, 2, 1997, pàg. 161. DOI: 10.1093/gr/44.2.161.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Apià. Història de Roma: guerra civil, I, 40-43, 45
- ↑ Ovidi. Fastos, VI, 563
- ↑ Smith, William (ed.). «Caesar». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Ciceró, III, 7
- ↑ «Aulus Hirtius». Britannica. [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ Collin Bouffler, Sophie «Diodore d'Agyrion et l'histoire de la Sicile». Dialogues d'Histoire Ancienne, Supplément n°6, 2011, pàg. 2.
Information related to 90 aC |
