Agnes Jaoui (Antony, Alts del Sena, 19 d'octubre de 1964) és una actriu, cantant, guionista i directora de cinema francesa d'ascendència tunisiana i jueva.[1] Ha treballat sovint en col·laboració amb la seva antiga parella Jean-Pierre Bacri.
Biografia
És filla d'Hubert Jaoui i Gyza Jaoui, ambdós escriptors i no relacionats amb la indústria del cinema.[1] Es van mudar a París quan tenia 8 anys. Va començar en teatre quan estava al Lycée Henri-IV de París.[1] Va ingressar al Cours Florent quan tenia 15 anys.[1]Patrice Chéreau, director del Théâtre des Amandiers a Nanterre, on va seguir les classes de dramatúrgia des del 1984, li va donar un paper a la pel·lícula Hôtel de France el 1987. Aquell mateix any, també va actuar a L'anniversaire de Harold Pinter amb Jean-Pierre Bacri, que després serà un col·lega fidel i company.[2]
El 2000 Jaoui va dirigir el seu primer llargmetratge, Le Goût des autres, 2000, amb guió coescrit amb Jean-Pierre Bacri), que qüestiona les identitats socioculturals. La pel·lícula va tenir un èxit enorme a França i va atraure 4 milions d'espectadors. També va guanyar 4 premis César el 2001, incloent-hi el de millor pel·lícula i el millor guió, i també va obtenir la candidatura a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El 2004, la seva segona pel·lícula com a directora Com una imatge coescrita amb Bacri, fou seleccionada al 57è Festival Internacional de Cinema de Canes, i va guanyar el premi al millor guió. Va protagonitzar la darrera pel·lícula de Richard Dembo, La maison de Nina (2005) i després es va centrar en la música i va llançar el seu àlbum de cançons llatines Canta (2006). Va tornar a la indústria del cinema dos anys més tard el 2008 amb Parla'm de la pluja va oferir a l'humorista francès Jamel Debbouze un paper diferent al que solia interpretar.
El 2012 va dirigir la seva última pel·lícula, Al final del conte, també coescrita amb Bacri. Hi revisa diversos contes de fades com la Ventafocs, Blancaneus i Caputxeta Vermella. Va rebre aclamacions per la originalitat i l'humor en la redacció i el diàleg, tant de la crítica com del públic.[3]
Música
Jaoui va estudiar música al conservatori quan tenia 17 anys, però no va començar la seva carrera com a cantant fins al 2006 quan es va publicar el seu primer àlbum Canta. Hi barreja diversos gèneres de música llatina (com el flamenc, el bolero i bossa) i va cantar exclusivament en castellà i portuguès.[4] El 2007 va guanyar el premi Victoire de la Musique pel "millor àlbum de música tradicional".
El segon àlbum de Jaoui, Dans Mon Pays, fou estrenat el 2009. També va incloure sons llatins i va cantar en castellà i portuguès, excepte dues cançons en francès.[5]
Jaoui va mantenir una relació amb Jean-Pierre Bacri entre 1987 i 2012.[2] Malgrat la separació, els dos van decidir mantenir-se en bones condicions i continuar treballant junts.[6]
