Fanny Marguerite Judith Ardant (Saumur, 22 de març de 1949) és una actriu francesa. Va guanyar el premi César a la millor actriu el 1997 pel seu paper a Pédale douce.[1]
Biografia
Descendent d'una família originària de Llemotges, filla de Jean Ardant, oficial de cavalleria, va passar part de la seva infància viatjant per Europa. Es va graduar en ciències polítiques a Ais de Provença [2] i posteriorment va decidir canviar de rumb i convertir-se en actriu, moguda per la seva passió pel teatre.
Després d'un primer paper en el cinema el 1976, François Truffaut, que va ser el company de Fanny fins a la mort del cineasta el 1984, li va confiar dos papers decisius per a la seva carrera: La Femme d'à côté (1981), amb Gérard Depardieu, i Vivement dimanche! (1983), amb Jean-Louis Trintignant, l'última pel·lícula del realitzador francès.
L'any 1996 va interpretar el paper de comtessa de Blayac a Ridicule, dirigit per Patrice Leconte, amb una visió cruel de la societat cortesana, considerat millor film francès de l'any per la premsa estrangera acreditada a Paris i que suposà la nominació pel premi César per a Fanny Ardant,[3] com també per la seva participació en la pel·lícula Pédale douce, de Gabriel Aghion, per la qual finalment va ser guardonada amb el premi César a la millor actriu pel seu paper d'Évelyne.
El 2009, Fanny Ardant va dirigir el seu primer film, Cendres et Sang; hi retrata una dona exiliada a Marsella, després que el seu marit sigui assassinat, que retorna al seu país amb els tres fills per descobrir les seves arrels i la seva història. Presentat a la Selecció Oficial de Cannes 2009.[4]
Va ser nominada per als Césars el 2014 pel seu paper protagonista a la pel·lícula Les Beaux Jours, de la realitzadora Marion Vernoux, en què Fanny Ardant afronta la seva maduresa encarnant una dona que viu la seva última aventura amb un jove.[5][6][7]
Filmografia
| Any
|
Títol
|
Paper
|
| 1979
|
Les Chiens, d'Alain Jessua
|
|
| 1980
|
Les Uns et les Autres, de Claude Lelouch
|
Véronique
|
| 1981
|
La Femme d'à côté, de François Truffaut
|
Mathilde Bauchard
|
| 1982
|
La vie est un roman, d'Alain Resnais
|
Livia Ceraskier
|
| Vivement dimanche!, de François Truffaut d'après Charles Williams
|
Barbara Becker
|
| 1983
|
L’amor de Swann, de Volker Schlöndorff
|
duquessa de Guermantes
|
| Benvenuta, d'André Delvaux
|
Benvenuta
|
| 1984
|
L'Amour à mort, d'Alain Resnais
|
Judith Martignac
|
| 1986
|
Mélo, d'Alain Resnais
|
Christiane Levesque
|
| 1987
|
La Famiglia, d'Ettore Scola
|
Adriana
|
| 1988
|
Paura e amore
|
Velia Parini
|
| 1989
|
Austràlia, de Jean-Jacques Andrien
|
Jeanne Gauthier
|
| 1992
|
Afraid of the Dark
|
Miriam
|
| 1995
|
Al di là delle nuvole, de Michelangelo Antonioni
|
Patricia
|
| Sabrina, de Sydney Pollack
|
Irène
|
| 1996
|
Désiré, de Bernard Murat
|
Odette
|
| Pédale douce, de Gabriel Aghion
|
Évelyne, anomenada Eva
|
| Ridicule, de Patrice Leconte
|
La comtessa de Blayac
|
| 1998
|
Elizabeth, de Shekhar Kapur
|
Marie de Guise
|
| La cena, d'Ettore Scola
|
Flora
|
| 2000
|
El llibertí (Le Libertin), de Gabriel Aghion
|
Madame Therbouche
|
| 2001
|
8 femmes, de François Ozon
|
Pierrette
|
| Callas Forever, de Franco Zeffirelli
|
Maria Callas
|
| Sans nouvelles de Dieu (Sin noticias de Dios)
d'Agustín Díaz Yanes
|
Marina D'Angelo
|
| 2003
|
Nathalie..., d'Anne Fontaine
|
Catherine
|
| 2006
|
Paris, je t'aime, de Richard LaGravenese
|
Fanny
|
| 2007
|
Roman de Gare, de Hervé Picard
|
Judith Ralitzer
|
| Il Divo, de Paolo Sorrentino
|
dona de l'ambaixador francès
|
| 2008
|
Hello Goodbye, de Graham Guit
|
Gisèle
|
| The Secrets, d'Avi Nesher
|
Anouk
|
| 2009
|
Cendres et Sang, de Fanny Ardant
|
(directora)
|
| Visage, de Tsai Ming-liang
|
productora/ reina Hérodias
|
| 2011
|
| Interno Giorno, de Tommaso Rossellini
|
Maria Toricello
|
| 2013
|
Bright Days Ahead
|
Caroline
|
| La grande bellezza, de Paolo Sorrentino
|
cameo, ella mateixa
|
| Les Beaux Jours, de Marion Vernoux
|
Caroline
|
| Cadences obstinées, de Fanny Ardant
|
(Directora)
|
| 2015
|
Chic!, de Jérôme Cornuau
|
Alicia Ricosi
|
| 2016
|
For This Is My Body, de Paule Muret
|
|
| 2017
|
Lola Pater, de Nadir Moknèche
|
Lola/Farid Chekib
|
| 2018
|
Ondes de choc-Journal de ma tête, d'Ursula Meyer
|
|
Premis i Nominacions
Premis
Nominacions
Declaracions
• Sobre Truffaut: Vam estar junts de 1981 a 1984. Fou una relació completament determinant en la meua vida. Només vaig fer dues pel·lícules dirigides per ell. Hi va haver un projecte per a una tercera pel·lícula, però va morir. Va ser l'home de la meva vida, em va marcar.
• Sobre ser dona lliure: Admiro les dones lliures més que no les presoneres. Però també puc comprendre que una dona estimi un sol home en la seua vida. Vaig tenir l'exemple de ma mare i les meues àvies. Elles foren lliures d'estimar-los. Jo també vaig tenir llibertat per a estimar molts homes, tot i que cap fou com Truffaut.
• Sobre el treball de l'actriu: Sóc una actriu a la recerca d'un personatge, tant me fa que siga fora del meu país, en un altre idioma, jo vaig allà on trobe un bon personatge. Tinc un amor absolut pel cinema i el teatre, pel fet de viure intensament a través d'un personatge, a través d'una història.[8]
Referències
- ↑ «Fanny Ardant, César 1997 de la Meilleure Actrice dans PÉDALE DOUCE» (video) (en francès). Vimeo- Académie des César. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Fanny Ardant» (en francès). Le Figaro. [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Martí, Octavi. «'Ridículo', elegida mejor película francesa del año por la prensa extranjera» (en castellà). El País, 15-01-1997. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Cendres et Sang» (en francès/anglès). Festival de Cannes. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Mis días Felices» (en castellà). Fotogramas, 25-11-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «"Les Beaux Jours": Fanny Ardant possédée par le démon de midi» (en francès). Le Monde, 18-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ de Bodinat, Caroline. «Fanny Ardant, une star à part» (en francès). Le Figaro, 13-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ Júnior, António «Fragments d'entrevistes». Verbo, 21.
