Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Geografia
Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra del Sabinar, contrafort de la serralada de Javalambre. El terme és abrupte, conformat per un relleu tabular conegut com les Moles d'Alpont que han estat dibuixades per l'acció erosiva dels nombrosos barrancs, com el Reguero, la rambla de Baldovar i la rambla Arquela que arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.
Les muntanyes o moles estan molt erosionades; els principals cims són: la Mola (1.511 m.), Turó Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.).
La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.
Barris i pedanies
En el terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis de població:
S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.
Història
Amb evidents mostres de restes de l'edat del bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'Al-Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.
El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar a l'emirat de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins al 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.
L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, creïlles, llegums i vinya. La ramaderia és ovina i hi ha granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle xx es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.
Muralles: Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
El Castell d'Alpont: S'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble. Encara que des de mitjans del segle xix es troba en ruïnes, durant la majoria part de la història alpontina va donar refugi a les gents de la vila quan les muralles no podien resistir l'ímpetu dels assaltants. Encara guarda, davall de les estructures afonades, una valuosa informació arqueológica.
El Castell del Poyo: També conegut com a Fort del Collado, es troba al terme municipal d'Alpont, a uns 12 quilòmetres al nord de la població, prop del llogaret del Collado.
Ajuntament: Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la qual queda una torre emmerletada; en els baixos està el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València en els anys 1319 i 1383.
Aqüeducte: Es diu que en l'aqüeducte hi ha l'origen del nom d'Alpont. Està compost per una vintena d'arcs ogivals de maçoneria restaurada recentment i té una llargària pròxima als 110 metres, per on passa el canal d'aigua que ve de la Font Nova fins a la vila. L'arc central fou destruït per una avinguda d'aigua i actualment ocupa el seu lloc una desafortunada peça de formigó.
Sabines monumentals. Sabines situades a la serra de les Sabines. La sabina més espectacular és la coneguda com la Juana, a la partida de Cañada Pastores.
Alt del Viso. Microrreserva de flora.
Festes locals
Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals.
Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Déu de la Consolació (trobada en 1614), des de l'església de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processó es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de súplica i agraïment a la imatge. Amb esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.
