Arsènic natiu

Arsènic natiu
Cristalls d'arsènic de la mina Ronna, Kladno, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca
Fórmula química	As
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	1.CA.05
Dana	1.3.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 3,768Å; c = 10,574Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenohedral
Grup espacial	Grup espacial 166
Color	blanc estany, entelant-se a gris fosc o negre
Macles	rares en {1014}, de pressió en {0112}
Exfoliació	perfecta en {0001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica, mat
Color de la ratlla	gris
Diafanitat	opaca
Densitat	5,63 a 5,78 g/cm³ (mesurada); 5,778 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Bi, Sb, Fe, Ni, Ag, S, Se
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	As
Referències	[1][2]

L'arsènic natiu és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany i dona nom al grup de l'arsènic.

L'arsènic natiu és un mineral de fórmula química As. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba normalment de manera massiva, granular o en capes concèntriques; també pot ser reticulada, reniforme o estalactítica. Rarament és columnar o acicular, així com formant romboedres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És dimorf de l'arsenolamprita.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsènic pertany a «01.CA: Metal·loides i no metalls, elements del grup de l'arsènic» juntament amb els següents minerals: antimoni, bismut, estibarseni, arsenolamprita, pararsenolamprita i paradocrasita.

Es troba en filons hidrotermals i en dipòsits que contenen altres minerals d'arsènic. Se'n pot trobar en filons de sulfurs de cobalt i plata. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenolita, cinabri, realgar, orpiment, estibina, galena, esfalerita, pirita o barita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsènic natiu