Beril·lita

Beril·lita
Fórmula química	Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O
Localitat tipus	Natrolite Stock (Pegmatite No. 61), mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.01
Dana	52.1.1.1
Heys	14.3.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	blanc
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	sedosa
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,541 nβ = 1,553 nγ = 1,560
Birefringència	δ = 0,019
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Mg, Ca, Na
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1954
Símbol	Byt
Referències	[1]

La beril·lita és un mineral de la classe dels silicats.^[2] Rep el seu nom de la seva composició química, contenint beril·li.

La beril·lita és un nesosilicat de fórmula química Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beril·lita pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.

Va ser descoberta l'any 1954 al mont Karnasurt, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a l'àrea del Taseq i a l'altiplà de Kuannersuit, ambdues localitzacions al complex intrusiu d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia).