Gerstmannita

Gerstmannita
Fórmula química	Mn2+MgZn(SiO₄)(OH)₂
Epònim	Ewald Gerstmann (en)
Localitat tipus	Mina Sterling, Sterling Hill, Ogdensburg, Franklin Mining District, comtat Sussex, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AE.25
Dana	52.2.1.4
Heys	14.7.21
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,18Å; b = 18,65Å; c = 6,25Å;
Color	blanc a rosa molt clar
Duresa (Mohs)	4,5
Color de la ratlla	blanca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,655 nβ = 1,657 nγ = 1,678
Birefringència	δ = 0,023
Angle 2V	mesurat: 50° to 60°, calculat: 36°
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Fe, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1975-030
Any d'aprovació	1975
Símbol	Gmn
Referències	[1][2]

La gerstmannita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1975 a la mina Sterling, Nova Jersey, Estats Units i rep el seu nom en honor d'Ewald Gerstmann (1918 - 2005) qui va donar la seva col·lecció privada de minerals al Franklin Mineral Museum.

La gerstmannita és un nesosilicat de fórmula química Mn²⁺MgZn(SiO₄)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu color varia de blanc a rosa molt clar. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gerstmannita pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: beril·lita, euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.

La gerstmannita només ha estat trobada a la mina Sterling en vetes hidrotermals que tallen menes de franklinita-wil·lemita en menes de zinc estratiformes metamorfosades i associada als següents minerals: calcita, pirosmalita-(Mn) i esfalerita.^[1][2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerstmannita