Brucita
Fórmula química	Mg(OH)₂
Epònim	Archibald Bruce
Localitat tipus	Hoboken
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.03
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Color	blanc, verd
Exfoliació	{0001} perfecta, en escates
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratlla	negra
Densitat	2,4
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Brc

La brucita és un mineral de la classe dels hidròxids que pertany al grup de la brucita. Està compost principalment de magnesi i conté petites quantitats de manganès i ferro. Rep el seu nom del mineralogista estatunidenc A. Bruce (1777-1818). La varietat fibrosa de la brucita s'anomena nemalita.^[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brucita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiïta, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.^[2][3]

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Àngel i a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental),^[4] a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir) i a les mines Roca del Turó i Fra Joan (Ripollès).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brucita