És considerat un dels compositors més importants de la música popular del segle xx.[4] El 2015, la revista Rolling Stone va classificar Bacharach i David en el número 32 de la seva llista dels "100 millors compositors de cançons de tots els temps".[5]
Va néixer Kansas City, en el si d'una família jueva; era fill d'Irma M. Freeman i de Mark Bertram "Bert" Bacharach, un conegut columnista del diari sindical. Quan era petit, es traslladaren a Kew Gardens (Queens), a Nova York.[6][7]
Gràcies al seu talent, aconseguí beques que li permeteren accedir a bons conservatoris, on va rebre lliçons de compositors com Darius Milhaud o Bohuslav Martinů.[8] Després de complir el servei militar en una banda de música, començà la seva carrera artística treballant com a pianista, i arranjador i director musical de Marlene Dietrich.[9]
Burt Bacharach el 2008
Biografia
Bacharach va néixer a Kansas City i va créixer al barri de Queens de Nova York.[10] El seu pare, Mark Bertram "Bert" Bacharach, va ser un periodista escrit d'èxit i la seva mare, Irma, de soltera Freeman, va pintar i compondre cançons com a amateur. Ella fa que Burt doni classes de piano. La família és jueva, però no practicant. «Els nens que vaig conèixer eren catòlics» va dir. «Jo era jueu, però no volia que ningú ho sabés.» Després de l'escola secundària a Forest Hills High School (New York) que va completar el 1946, va ingressar a la New School for Social Research de Nova York on va prendre lliçons de Darius Milhaud, després a la Mannes School of Music de Nova York on va prendre lliçons de Bohuslav Martinů, finalment va ser acceptat a la Universitat McGill a Mont-real on va obtenir una Bachelor of Music (llicència).[11][12][13]
Marlene Dietrich va contractar Bacharach com a arranjador musical a mitjans dels anys cinquanta;[14] junts posen en escena un número teatral i un ambiciós espectacle d'una dona. Els arranjaments de Bacharach s'adapten millor al registre de contralt de Dietrich; amb el que anomena durant el seu espectacle "el meu director", l'estrella va gravar quatre àlbums i diversos senzills entre 1957 i 1964 (Què se n'ha fet, d'aquelles flors? adaptada en francès per René Rouzaud i Francis Lemarque), Bitte geh nicht fort, portada de Ne me quitte pas de Jacques Brel, Blowin' in the Wind, portada de Bob Dylan).[15]
El 2008, va ser un dels crítics més vocals del candidat a la presidència dels Estats Units John McCain.[16]
Vida familiar i privada
Burt Bacharach es va casar quatre vegades:
amb Paula Stewart des del 22 de desembre de 1953 fins a l'any 1958;
amb Angie Dickinson de 1965 a 1981. Va tenir Nikki amb ella el 1966;
amb Carole Bayer Sager de 1982 a 1991. Van adoptar un fill, Christopher;
amb Jane Hansen des de 1993. Va tenir dos fills amb ella, Oliver i Raleigh.
De la seva unió amb Angie Dickinson va néixer la seva filla, Léa Nikki l'any 1966, coneguda com a Nikki. El seu naixement tres mesos abans va provocar problemes de salut crònics (va passar els primers tres mesos de la seva vida en una incubadora), inclosa la discapacitat visual. Més tard se li va diagnosticar la síndrome d'Asperger. Burt li va escriure la cançó Nikki. Angie va rebutjar diversos papers per centrar-se en la seva filla. Finalment, Nikki va ser portada al Wilson Center, un centre de tractament psiquiàtric per a adolescents situat a Faribault, Minnesota.[17]
S'hi va quedar nou anys. Posteriorment, Nikki va estudiar geologia a la Universitat Luterana de Califòrnia, però la seva mala visió li va impedir seguir una carrera en aquest camp. El 4 de gener de 2007, es va suïcidar al seu apartament de Thousand Oaks, un suburbi de Los Angeles, utilitzant una bossa de plàstic i heli. Tenia 40 anys.[18][19][17]
Aquesta cançó va guanyar l'Oscar a la cançó original el 1969. Bacharach també va guanyar l'Oscar al cinema i el Grammy per la partitura original de la pel·lícula.
Blue Note Plays Burt Bacharach [Compilació] (2004)
At This Time (2005)
Colour Collection [Recopilació] (2007)
Marlene Dietrich with Burt Bacharach Orchestra (2007)
Burt Bacharach: Live at the Sydney Opera House with the Sydney Symphony Orchestra (en directe) (2008)
The Music of Burt Bacharach /What the world needs now per la Royal Philharmonic Orchestra + vocals solistes (2012)
Aparicions
Burt Bacharach és l'ídol d'Austin Powers, l'espia descarat de la pel·lícula del mateix nom. Fins i tot s'interpreta ell mateix en una escena amb Elvis Costello.
També podem veure a Burt Bacharach a la portada del disc Definitely Maybe del famós grup anglès Oasis.
Burt Bacharach es va interpretar a si mateix a l'episodi 24 de la temporada 3 de la sèrie A nanny from hell.
Burt Bacharach es va interpretar a si mateix a l'episodi 8 de la temporada 4 de la sèrie Nip/Tuck.
Influències
Jimmy Webb va reconèixer la influència de Bacharach en el seu treball[21] igual que Laura Nyro[22] i Mark Hollis.[23]
La pista número 8 de l'àlbum Heavy Traffic de Status Quo es diu Diggin' Burt Bacharach.
A la portada del disc Definitely Maybe de la banda Oasis, hi ha un marc amb una imatge de Bacharach a l'esquerra, recolzada en un sofà. Noel Gallagher també ha citat Bacharach com una de les seves influències. Gallagher va cobrir un duet en directe amb Burt, This Guy's in Love With You.[24] Gallagher ha admès haver fet versions d'elements d'aquesta cançó mentre componia Half the World Away.[25]
Leonid Soybelman va fer un àlbum anomenat Much Ado About Burt Bacharach's Walk On By.
Swing Out Sister cita Bacharach com una influència important.[26]
Saint Etienne va ser molt influenciat pel seu toc de piano.[27]
Brian Wilson cita Bacharach com una influència important en els seus escrits.[28]
↑; Written, Narrated and Produced by John Gilliland; Chester Coleman, Associate Producer «Show 24: The Music Men-Part 2». KRLA. John Gilliland's The Pop Chronicles, 2-1969 [Consulta: 19 maig 2011]. « »
↑"Bachrach recalls Dietrich", Independent Press-Telegram (Long Beach, California), March 14, 1971, p. 90.
.jpg)
_revised.jpg)
